Creixement econòmic i estructures i mentalitats socials a l’europa del segle xviii. les transformacions polítiques a l’espanya del segle xviii.

Tema 36.
-------------------------------------------------
Creixement econòmic i estructures i mentalitats socials a l’Europa del segle XVIII. Les transformacions polítiques a l’Espanya del segle XVIII.
Dina Frias

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

1. CREIXEMENT ECONÒMIC
2.1. L’Expansió demogràfica
2.2. L’agricultura
2.3. Les manufactures
2.4. El comerç

2.ESTRUCTURES I MENTALITATS SOCIALS A L’EUROPA DEL SEGLE XVIII
3.5. Disolució de la societat estamental
3.6. Aristocràcia
3.7. Burgesia
3.8. Treballadors manuals: camperols i menestrals

3. LES TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES A L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII
4.9. La guerra de successió i el regnat de Felip V
4.10. El regnat de Ferran VI
4.11. El regnat de CarlesIII
4.12. El regnat de Carles IV

BIBLIOGRAFIA
1.
CREIXEMENT ECONÒMIC

1.1. EXPANSIÓ DEMOGRÀFICA
En el segle XVIII la població europea va augmentar i això va possibilitar una EXPANSIÓ ECONÒMICA en tots els àmbits: agricultura, industria i comerç. Hi va haver, evidentmet, diferències regionals (no totes les regions van viure el mateix auge demogràfic).

La població europea noes va recuperar del descens demogràfic fins el 1740 ja que hi havia hagut: - la guerra dels 30 anys i successius conflictes a la segona meitat del segle XVII.

Hi va haver països que van creixer poc, per exemple: França que ja contava amb la població més nombrosa de tota Europa occidental; i d’altres que van creixer moltíssim com per exemple: Anglaterra.

De 1700 a 1750 hi va haver uncreixement del 17% i de 1750 a 1800 hi va haver un creixement d’un 30%. La segona metiat del segle XVIII és quan es produeix el creixement espectacular.

2.2. AGRICULTURA
Al llarg del segle XVIII la principal font de riquesa era la terra. El sector agrari ocupava a la majoria de la població europea. El sector agrari va jugar un paper fonamental en el creixement econòmic general, però elsprogressos de la producció agricola, en relació a altres períodes històrics anteriors van ser més aviat pocs en la majoria de territoris. Les transformacions més importants van ser a Anglaterra i Països Baixos.

Anglaterra: es va intensificar la producció per mitjà un nou mètode anomenat ROTACIÓ de conreus: alternar diferents tipus de cereals (blat, civada, blat de moro) amb plantes”forrajeras” illeguminoses (trebol, alfalfa, naps, pastanages etc.) que afavoria l’oxigenació de la terra.

Amb aquest procès s’aconseguia una collita anual: no era necessari fer resposar la terra sense conrear-la, eliminant el “barbecho” i multiplicant la producció el conreu de plantes “forrajeras” i lleguminoses servia per alimentar el bestiar i multiplicar els ramats, que al mateix temps, abonaven la terra.També es va ampliar el regadiu i es va millorar l’utillatge agrícola. Totes aquestes innovacions no van començar a difondre’s per tot Europa de forma efectiva fins ben entrat el segle XIX.

2.3. LES MANUFACTURES
2.4.1. LA PROTOINDUSTRIA
Per tot Europa es va generalitzar la pràctica d’evitar el control gremial especialment en l’àmbit TÈXTIL. Això va permetre abaratir costos.En què consistia la protoindústria? Consistia en proporcionar utensilis i materies primeres a traballadors rurals, generalment pagesos desocupats en époques de poca feina en el camp (hivern, per exemple) que treballaven a les seves cases (sistèma domèstic). Després, el comerciant recollia el producte i li donava l’acabat que requeria més destresa, a la ciutat. El cost de producció intermitjaera menor.

Això va facilitar l’accés del món rural al mercat, reduint la tendència camperola a l’autarquia.

2.4.2. EL TEXTIL I LA SIDERURGIA
A Gran Bretanya es va començar a desenvolupar les innovacions més destacades en el sector tèxtil del cotó.

a. van apareixer les primeres filadores mecàniques: més precises i sofisticades (per exemple, la famosa spinning- jenny)...