crfegtgsfdsfs

es novel·les de Montserrat Roig són el reflex d’una Barcelona entranyable. L’escriptora vol donar veu fonamentalment a les dones perquè expliquin les seves vides, les sevesrelacions, les seves aficions i també l’època que els ha tocat viure. A través de les protagonistes, nascudes i criades sobretot a l’Eixample, i dels espais d’interrelació, l’escriptoraens dóna el testimoni directe d’una ciutat en expansió que ha entrat en decadència. Aquest espai testimonial i l’exercici de memòria individual i col·lectiva s’adreça a generacionsfutures.
L’obra forma part d’una trilogia que l’autora va escriure en la dècada dels setanta del segle passat: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L’hora violeta. En aquestesobres, Roig ens explica el seu entorn familiar; les famílies Claret i Miralpeix aprenen a sobreviure en un temps marcat per l’obscuritat de la dictadura franquista, senseesperança de futur.

El temps de les cireres (Premi Sant Jordi 1976) fa un retrat impressionista de la família Miralpeix en plena decadència. El títol de l’obra expressa el símbol delparadís perdut de la infantesa del poeta de la Comuna francesa Jean Baptiste Clément: «Quan vos en serez au temps des cerises / Vous aurez aussi des chagrins d’amour». Elsprotagonistes s’entesten a trobar un sentit a la vida, cercant-lo en una promesa de la felicitat. L’Emilio i la Natàlia, la protagonista, desitgen que arribi el seu temps de les cireres, «laprimavera de la felicitat».

La Natàlia torna a Barcelona, després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, pocs dies després de l’execució de l’activista políticSalvador Puig Antich. Aquest fet serveix a l’autora per a explicar la cruesa de la dictadura franquista, caracteritzada per la repressió de la llibertat d’expressió, així com per la manca