crim de germania

1-El reformisme dinàstic
1.1 – El fracàs del primer govern regeneracionista
1899 – Maria Cristina (reina regent) atorga el govern a un líder conservador: Francisco Silvela.


1.2 – Les reformes de Maura i Canalejas
Primavera 1902: Alfons XIII compleix 16 anys i puja al tron
1903: Mor Sagasta  Maura al capdavant del Partido Conservador (Partido Liberal: Canalejas)
Nova generació depolítics influïts pel regeneracionisme: van impulsar els projectes de reforma + importants des de l’interior del sistema

1904- Cap de govern: Maura : esperit renovador i reformista dins de les idees conservadores:
Projecte polític: revolució “des de dalt” = el règim s’havia de reformar des del govern per a impedir que el transformara una revolució popular
Va intentar atraure cap al règim elnacionalisme moderat no republicà (com el de la Lliga Regionalista)
Reforma de l’administració: 1er intent d’arribar a acords amb el catalanisme concedint + autonomia als ajuntaments i a les diputacions i reconeixent les regions
Mesures econòmiques per reactivar la indústria
Terreny social


1910 – Canalejas: nou govern liberal que proposava modernitzar la política i limitar el poder del’Església:



2– Les forces d’oposició
2.1 - El republicanisme

1903 – Unión Republicana: coalició de grups republicans encapçalada per Salmerón i Lerroux



1912 – Partido Reformista (Melquíades Álvarez) : republicà, no va arribar a ser nombrós
2.2 – Els nacionalismes: Catalunya i el País Basc
Catalunya:
1er terç del s XX: Lliga Regionalista (conservadora, Prat de la Riba i Cambó): vaderrotar electoralment al catalanisme republicà
País Basc:
Gran auge econòmic del País Basc  nacionalisme (sobre tot a Biscaia).
1911: PNV: creació del seu propi sindicat de confessionalitat catòlica: Solidaridad de Obreros Vascos (l’actual ELA-STV) per a atraure als obrers cap a un sindicalisme nacionalista i apartar-los dels sindicats socialistes.
A partir del 1917 el PNB va començar a teniruna representació parlamentària notable.
2.3 – La dreta antiliberal: el carlisme
Disputes i desacords en el si del partit carlí freqüents: La + important: 1a G.M un sector del partit, contrari al suport oficial als aliats, va recolzar als alemanys.
Les bases militants de l’integrisme i del carlisme estaven a Navarra, al País Basc i a Catalunya.
Integristes i carlins van acceptar laparticipació electoral i sempre van tenir representació al Parlament.
República 1931- carlins, integristes i tradicionalistes un partit: Comunión Tradicionalista
2.4 – L’oposició obrera
El règim va ser incapaç de incorporar les forces obreres: PSOE, UGT (sindicat socialista) i CNT (sindicat anarcosindicalista)
El partit i el sindicat socialistes
Principis s XX – PSOE força petita però amb bases sòlidesque li van permetre un creixement lent però progressiu. Es va organitzar a través de les agrupacions socialistes locals, aplegades en les agrupacions provincials.
1905 – PSOE va aconseguir regidors a Madrid i en 1910 Pablo Iglesias va aconseguir una acta de diputat.
UGT: partidari de l’acció política per a aconseguir reformes socials i laborals i va defensar la participació de representantsobrers en els organismes estatals. S’organitzava mitjançant federacions a escala local i provincial de sindicats d’ofici.
PSOE i UGT estaven molt vinculats i els seus dirigents principals moltes vegades van ser militants de ambdós. Els nous dirigents es van mostrar partidaris del parlamentarisme i d’una pràctica política reformista i moderada, és a dir, de reformar l’Estat sense acabar amb elcapitalisme.
Revolució Russa  alguns militants socialistes van defensar els bolxevics i es van separar del PSOE per fundar el Partido Comunista de España (PCE) (poca influència)
Els anarcosindicalistes: la CNT
Principi s XX – Anarquisme: Catalunya i Andalusia
Es va crear Solidaridad Obrera, antecessora de la CNT.




3– De la setmana tràgica a la vaga revolucionària (1909 – 1917)
3.1 –...