Crisi de la Restauració (Crisis de la Restauración)





Contingut
1. INTRODUCCIÓ: 1
2. EL REFORMISME DINÀSTIC 2
3. LES FORCES DE L’OPOSICIÓ 6
4. LES FORCES D’OPOSICIÓ A CATALUNYA: CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909) 9
5. LA MANCOMUNITAT DE CATALAUNYA (1914-1925) 10
6. LA CRISI DE 1917 11
7. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917-1923) 12
8. EVOLUCIÓ DEL CATALANISME DURANT LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1917-1923) 13
9. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA(1923-1930) 14

1. INTRODUCCIÓ:
Cronologia de la Restauració:
1875-1885: regnat d’Alfons XII
1885-1902: regència Mª Cristina d’Habsburg
1902-1931: regnat d’Alfons XIII
1923-1930: dictadura de Primo de Rivera – acaba amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la II República Espanyola (1931-1936/39)
CONTEXT
a) Espanya vivia majoritàriament de la terra, una terra mal repartida que creavagrans desigualtats. Això provocà el desenvolupament d’una societat cada cop més radicalitzada i dividida.
Era un país de majoria analfabeta, poc polititzada i que, per tant, permetia l’existència d’un règim corrupte dominat pel caciquisme.
b) L’inici del regnat d’Alfons XIII suposa el final de la Restauració tal i com l’havia dissenyada Cánovas, tot i que segueix funcionant amb els canvis mínims.El sistema funciona per inèrcia, no per convecció i gràcies a l’existència d’una oposició dèbil i mal organitzada
A principis del segle XX es dóna un rellançament industrial que provoca aspiracions entre les classes mitjanes, les forces republicanes, obrers i nacionalistes que reclamen transformacions en les estructures polítiques (són els nous moviments socials del moment).
Per evitar eldescontentament, s’inicien una sèrie de reformes des de dalt (reformisme dels partits dinàstics) que es trobaran amb alguns problemes:
l’oposició de l’oligarquia (classes poderoses), reàcia a qualsevol intent de canvi
El desgast dels partits dinàstics, la progressiva desunió en el seu sí
la corrupció electoral
i les cada cop més evidents diferències socials – provoquen tensions i conflictes socials(Setmana Tràgica, crisi de 1917, pistolerisme,...)
c) Problema militar amb un exèrcit humiliat pel desastre del 98, mal dotat, amb excés de caps i oficials que cada cop més tendirà a assumir un paper de defensor de la unitat pàtria. Finalment, acaben amb el parlamentarisme i instal·len una dictadura militar.
2. EL REFORMISME DINÀSTIC
a) Intents regeneracionistes: després del Desastre del 98 els partitsdinàstics intenten portar a terme una sèrie de reformes basades en el regeneracionisme, per intentar modernitzar el país i sortir de la crisi.
El govern conservador que es forma l’any 1899 amb Francisco Silvela intenta minimitzar l’impacte del Desastre de 1898 amb algunes reformes:
Descentralització administrativa
Augment dels imposts (per poder pagar el deute de la guerra)
Protesta a Catalunyaamb el Tancament de caixes (1899) que provoca una forta oposició catalana i dura repressió governamental. Setembre 1899 - Els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral en protesta per la pujada d’impostos. A l’octubre el govern intenta embargar els morosos, però l’alcalde de Barcelona (Dr. Bartomeu Robert) es nega a executar els embargaments i dimiteix. Les protestesacaben en una vaga general de comerciants que s’estén a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca. El govern empresona els morosos i durant 17 mesos es declara l’Estat de guerra a Barcelona i es suspenen les garanties constitucionals.
El catalanisme es veu reforçat amb aquest episodi perquè les elits econòmiques catalanes trenquen amb els partits dinàstics i busquen una alternativa política en elcatalanisme (recolzament a la Lliga Regionalista).
1901 – l’esperit regeneracionista fracassa i es torna al sistema de torn dinàstic.
b) Inestabilitat política (1902-1907)
Entre 1902 i 1907 es formen onze governs (cinc conservadors, sis liberals) que denoten certa inestabilitat política i símptomes de descomposició dels partits dinàstics. Hi ha divisió interna, manca de lideratge en els partits a...