Crisi de la Restauració i la Segona República

8. La crisi de la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera
1. Els efectes de la Gran Guerra sobre Espanya
La guerra va esclatar l’1 d’agost de 1914 i de seguida el cap del govern espanyol, el conservador Eduardo Dato, va declarar la neutralitat espanyola. Des de molts grups econòmics de pressió es creia que els efectes de la guerra serien nefastos per a l’economia espanyola; no obstantaixò, encara no un any més tard es va passar del pessimisme a l’eufòria. La guerra s’havia convertit en una guerra de posicions i de desgast, i el que es concebia com una campanya curta per recompondre el mapa polític continental, aviat es va veure que es perllongaria molt.
Com que els països bel·ligerants havien de controlar les seves economies, es van veure obligades a comprar tot elcomplementari als països circumdants, i a Espanya, doncs, també li va arribar aquest estímul: era una economia veïna de França, rica en productes agrícoles, productora de ferro i carbó amb una zona com Catalunya, amb una indústria que tenia una certa capacitat de producció.
Aquest creixement extraordinari de l’economia espanyola es va produir sense regulacions ni la intervenció directa de l’Estat, i aixòens ajuda a entendre que la prosperitat espanyola no s’allargués més enllà dels anys que va durar la Gran Guerra i que s’esvaís pràcticament del tot així que es va tornar a la normalitat i va desaparèixer aquella demanda extraordinària.
Aleshores es va veure que els patrons havien aprofitat l’època de bonança per a fer molts diners i enriquir-se personalment, sense ocupar-se de reinvertir en lamillora de les fàbriques i l’utillatge. D’altra banda, els obrers havien estat abocats pràcticament a la misèria durant els anys de guerra, ja que tots els productes es destinaven a l’exportació i els preus interiors havien pujat moltíssim. Paral·lelament, com que les indústries treballaven a ple rendiment, àrees com Barcelona havien necessitat molta més mà d’obra i la immigració havia estat moltgran; en conseqüència, els preus dels lloguers de pisos també s’havien apujat molt. Per tant, els qui es van veure més afectats per la recessió de la postguerra van ser els sectors més necessitats.
Les característiques del creixement extraordinari
La primera demanda va ser de productes minerals (ferro i carbó) i siderometal·lúrgics (peces, rails per als ferrocarrils, etc.); la indústria navilieraes va veure també beneficiada en aquesta primera fase de demanda extraordinària. La primera zona que va sentir els efectes positius provocats per la guerra va ser la bascocantàbrica, i el País Basc es va consolidar com a principal centre financer de l’Estat.
El segon estímul el va experimentar la indústria manufacturera i l’agricultura de qualitat: això significava la dinamització de la zonaindustrial de Catalunya i de l’agricultura de l’horta valenciana. En la indústria catalana, la demanda principal es va dirigir cap al tèxtil, el calçat i els productes químics (la Gran Guerra va ser la primera en què es van utilitzar armes químiques). A partir de 1916, i per primera vegada en la història, la indústria catalana va funcionar a ple rendiment, 24 hores al dia en tres torns de treball.
Eldarrer sector que va rebre els efectes de l’augment de la demanda va ser el de l’agricultura de secà: quan la manca de mà d’obra va fer baixar la productivitat agrícola dels països en guerra, aquests van començar a comprar cereals, però l’augment de la demanda va arribar tard i va durar poc. Més tard, quan la producció dels països bel·ligerants es va recuperar, l’exportació espanyola va tornar acaure i van tornar les dificultats: a partir del 1918 es va entrar en un període de conflictes a Andalusia que es va conèixer com el Trienni Bolxevic.
La dinamització de la societat
Durant aquests anys, més important que el creixement demogràfic va ser el procés de redistribució interna de la població. Primerament, cal dir que l’antiga solució que havia significat l’emigració es va interrompre...