Crisi Del 98

Introducció
A finals del segle XIX, el sistema de la Restauració demostrava signes de feblesa, agreujats per les pèrdues de les colònies.
Això va mostrar la necessitat de reformar o regenerar elsistema per a poder subsistir. Encara i així, el sistema continuà regint-se per la Constitució del 1876, seguint amb el caciquisme.
El creixement de la força dels moviments obrers i delscatalanistes va consolidar una successió de crisis que va acabar amb el règim.

Encara que es van perdre les restes de l’imperi colonial, no va haver-hi ni una profunda crisi econòmica ni canvis polítics.
Defet, els espanyols tornaven de les colònies amb diners aconseguits mitjançant la producció d’una reactivació econòmica en la indústria. A més ningú assumia la derrota ni les responsabilitats, lesquals van ser atribuïdes al poder civil per part dels militars. Tot això sumat a la manca de canvis en el sistema polític, o que la monarquia (en el moment en que el rei encara era menor d’edat) nosortís perjudicada.
Per tot això, es va estendre una crítica sociopolítica amb sentiment de manca de consciència nacional (visible a la “generació del 98”, centrada en la producció literària artísticai en el paper d’Espanya en la història i en Europa).
Va ser el Regeneracionisme el corrent de pensament que va qüestionar el sistema de la Restauració i els valors de la fi del segle. Amb JoaquínCosta com a figura destacada (qui denunciava la incultura, la decadència de l’oligarquia i l’endarreriment socioeconòmic), va influir en l’activitat política espanyola del primer terç del segle XX,encara que les propostes tinguessin poca efectivitat pràctica.

Al començament del segle XX, va haver-hi una inestabilitat política en els partits dinàstics causada per la mort dels líders principalsi per l’arribada d’Alfons XIII al tron (ja major d’edat, que va començar a intervenir políticament. Tot això reclamà una regeneració del sistema.
Van haver-hi diverses propostes regeneracionistes:...