Crisis de la socialdemocracia

Des de finals dels anys 70, es va parlant de una certa crisis de la socialdemocràcia occidental. Hi ha qui atribueix aquesta desfeta ideològica a una mala gestió dels ideals socialistes, una pèrdua d’identitat, dels valors socialistes, però hi ha qui ho contempla com un triomf indiscutible de la ideologia liberal, una ideologia que pugna per la disposició de tot, als mercats internacionals, queens porta a un capitalisme discriminador, i a una ètica moral individualista de més baix nivell que alimenta la societat convertint-la en esclaus del consumisme econòmic en el que estem atrapats.
Alguns dels factors que han contribuït a aquesta pèrdua de sentit, pèrdua de la orientació socialdemòcrata, son alguns com el procés de institucionalització que van haver de passar per entrar a competiren les democràcies liberals competitives, la eliminació dels seus programes de les tesis marxistes, canvis de valors com la assimilació de una economia on el mercat tingues molt ha dir (economia mixta, cada vegada menys), assimilació d’uns valors lliberals i capitalistes als que no se’ls ha posat fre i han convençut als dirigents d’una socialdemocràcia que es va situar en el mateix establishmentque polítics conservadors i per tant tenint interessos de classe comuns dins del sistema de privilegis en que viuen els polítics acomodats.
El pas de moviment obrer, socialista a partit polític, va deixar la tesis socialista marcada des de primer moment, va anar perdent contacte amb la societat civil i va anar agafant força dins les esferes de la societat política. Des de primer moment en que esvan convertir en partits forts dins les democràcies liberals ja es veia com perdia el caire socialista per definició i es convertia la socialdemocràcia en una de les forces polítiques occidentals lleials al sistema capitalista.
Aquest procés d’institucionalització burocratitzadora respon a les exigències de la governabilitat de la democràcia competitiva, fent desaparèixer els valors ètics quepropulsaren els principis del moviment socialista. El procés de institucionalització cap a les democràcies liberals competitives, va fer que es renunciessin a certs aspectes del moviment social originari com la participació ciutadana la qual es veia reduïda al moment electoral.
Com diem, les proclames socialistes van anar desapareixent tant de la praxis socialdemòcrata com dels discursos iprogrames, les teories marxistes es veien superades per un conjunt de factors que diferien dels problemes del capitalisme, explotació del tercer món, medi ambient, discriminació social, en definitiva la pèrdua de valors de referents més humanistes i comunitaris, davant l’ individualisme possessiu i l’ atomització de la societat.
El procés de “desmarxistización” es va materialitzar al 1959 en el ProgramaBasic del Partit Socialdemòcrata Alemany i des d’ on s’exportaria a la resta de la socialdemocràcia europea, sent a espanya al 1979 on el PSOE es desvincula del marxisme.
La socialdemocràcia no estava ni està preparada per enfrontar nous o vells arguments, gran part dels seus líders e ideòlegs van assumir els posicionaments a favor d’un mercat omnipotent participant amb la críticaneoconservadora a la planificació estatal per justificar la presa de mesures privatitzadores, va renunciar a una gestió diferent de l’Estat, va abdicar a l’hora d’enfrontar-se al neoconservadurisme del mercat lliure.

En tots aquests distanciaments des del principi del moviment obrer, ens trobem en que va aparèixer l’Estat de Benestar, excepció dins la lògica de la democràcia liberal, aquest va tenir fruital alt nivell de mobilització i organització al que va arribar la classe treballadora.
Els partits socialdemòcrates i les organitzacions obreres, van tindre el seu èxit amb la implantació de l’Estat de Benestar, millores per a les condicions de vida dels treballadors, etc, aquest fet va provocar que la societat es despreocupessin de la política al mateix temps que aquesta es tecnocratitza,...