Crisis politicas de la restauracion

-----LES CRISIS POLÍTIQUES DE LA RESTAURACIÓ (1902-1923)-----
Tots els intents de "revolució des de dalt" per resoldre els problemes d'Espanya van fracasar, entre altres raons perqué els sectors representats en el poder (terratinents, Església, grans financers i industriaIs, ete.) no van voler renunciar als privilegis polítics caciquisme), ni van tolerar cap reforma fiscal que dores de prourecursos per dur a terme el programa regeneracionista.
La historia d'aquest fracás polític es pot dividir en quatre gran etapes, cadascuna de les quals té la seva crisi particular:
Del 1902 al 1907: Crisi del civilisme enfront del militarisme.
Del 1907 al 1912: Crisi del Pacte del Pardo.
Del 1912 al 1918: Crisi múltiple del 1917: Juntes de Defensa, Assemblea de Parlamentaris i vaga general.
Del1918 al 1923: Descomposició del sistema i cop d' estat de Primo de Rivera.

ELS PROBLEMES D'ESPANYA

A l'inici del segle XX, Espanya tenia quatre grans problemes.
-En primer lloc, el retard econòmíc i cultural respecte de la resta d'Europa, L'injust repartiment de la riquesa propicia va la reivindicació del moviment obrer i deis jomalers del camp en una societat cada vegada mésradicalitzada i dividida.
-En segon lloc, un règim polític corrupte i artificial en que les institucions més importants (els ajuntaments, el Parlament, el Senat, etc.) no representa ven el poble, ja que el sufragi sovint era manipulat pels cacics locals, els govemadors civils i els alcaldes des del Ministeri de la Govemació. Tot i rebre el nom de democracia, I'alternanea deIs partits dinástica en el poderera una ficció, deguda en part a la incultura
d'una societat poc polititzada, a diferencia de l'europea. La manca de resposta a les demandes deis partits aliens als toms i que representaven les noves forces emergents de la societat, com el moviment obrer i els nacionalismes, especialment el català.nh4
-En tercer lloc, un exércít ferit en l'orgull per la derrota de Cuba, amb un material antiquati un excés de comandaments que el feien poc operatiu. Així, hi havia 500 generaIs, 23 000 caps i oficials i 80 000 suboficiaIs per un contingent inferior als 80 000 soldats,
-Finalment, la percepció entre els militars que els nacionalismes periférics (gallec, basc i catalá) representa ven una disgregació del seu concepte de patria, de la qualla pérdua de les colónies era un precedent.

Enl’àmbit intern, la monarquia d' Alfons XIII es va caracteritzar per la crisi generalitzada del sistema, provocada per la conjunció dels factors següents:
-La desparició, en un breu espai de temps, dels líders que conformaren i dirigiren la Restauració , com Cánovas (1897) , Martínez Campos (1900) i Sagasta (1903). La inestabilitat política derivada de I'abséncia de clars lideratges en els partits detorn fou una de les constants de tota aquesta etapa.
-La participació del jove monarca en els afers polítics i militars, que va determinar en última instancia el seu derrocament. La seva manca de respecte envers la normativa constitucional, la seva immixtió en la direcció de l' expansió espanyola a I'África i el suport decisiu al cop d'estat de 1923, protagonitzat pel general Miguel Primo deRivera, són els fets que coadjuvaren, l' any 1931, en la caiguda de la monarquía.

1.- LA CRISI DEL CIVILISME (1902-1907)
Durant aquesta etapa, hi va haver un govem conservador (1902-1905) i un de liberal (1905-1907). Amb els liberals al govem es va generar la primera gran crisi del sistema.
L'any 1905, el setmanari satíric catalá Cu-cut va publicar un acudit antimilitarista de Juneeda. Unstres-cents oficials de la guarnició de Barcelona van fer justicia pel seu compte i van assaltar la seu del Cu-cut! i també La Veu de Catalunya, diari proper a la Lliga Regionalista. Els autors d' aquests atacs, en comptes de ser castigats per indisciplina, van rebre el suport de les guamicions de la resta d 'Espanya, La protesta va anar més enllá: I' estament militar va exigir al govem una lIei de...