Crisis

1. UN SISTEMA POLÍTIC EN DIFICULTATS La continuïtat del règim El primer terç del segle XX va ser una etapa de forta inestabilitat política; tot i això, el règim de la Restauració es va mantenir fins al 1923. El sistema polític de la Restauració es basava en l’existència de dos grans partits, el Conservador i el Liberal, que s’alternaven en el govern. Tot i que el sufragi universal masculí eravigent des de 1890, la democràcia es veia condicionada per la continuïtat del caciquisme i per una alta abstenció. L’any 1902, just en fer 16 anys, Alfons XIII va ser proclamat major d’edat i va assumir totes les funcions com a rei. El nou monarca va practicar una intromissió creixent en el joc polític. El resultat de tot plegat va ser la formació de governs molt inestables i l’augment de lesdivisions dins dels partits. L’impacte de la guerra de Cuba La derrota en la guerra contra els Estats Units, així com la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico, van afectar profundament l’opinió pública espanyola, que no estava preparada per a aquest desastre. El sistema polític va quedar profundament desprestigiat. Quant a l’economia, la pèrdua de les colònies va comportar la caiguda de lesexportacions i la fi d’uns mercats segurs per als productes espanyols. D’altra banda, la guerra va generar fortes despeses de les finances públiques. El tancament de Caixes Després de la guerra de Cuba van aparèixer diversos problemes. Un era l’elevat dèficit que la guerra havia generat. Amb la finalitat de reduir-lo, el ministre de Finances va anunciar, el juliol 1899, un pressupost amb un fort augmentd’impostos. En lloc de les reformes esperades, els sectors productius només veien que havien de pagar més, i el descontentament es va estendre per tot el país. A Barcelona, amb l’impuls de la premsa Catalanista i Republicana, es va iniciar una campanya en contra dels impostos, que consistia en no pagar-los (tancament de Caixes). El govern va suspendre les garanties constitucionals i va declarar l’estatde guerra, alhora que alguns comerciants morosos eren empresonats. Finalment, es van acabar pagant els impostos, però les classes mitjanes van perdre la confiança en un govern que no havia complert les promeses de reformes i descentralització.

2. L’OPOSICIÓ A partir de 1909 a Catalunya es produïren grans canvis en l’organització de les forces de l’oposició. En poc temps, un nou corrent polític– el regionalisme – i un de renovat – el republicanisme – es convertiren en els dos moviments polítics més importants del Principat, mentre els partits dinàstics es reduïen a una presencia testimonial. Per contra, a la resta de l’Estat l’oposició no va assolir aleshores una importància comparable.

El Regionalisme Després de la mobilització del Tancament de Caixes, un sector de joves catalanistesva trencar amb la Unió Catalanista i van fundar un nou partit, el Centre Nacional Català (1900) que disposava del diari la veu de Catalunya. Un sector empresarial que havia donat suport a les iniciatives regeneracionistes del general Polavieja va constituir, el 1899, la Unió Regionalista. A començament del 1901, aquestes dues organitzacions es van fusionar per donar lloc a la Lliga Regionalistade Catalunya, que havia dominat el panorama polític català fins al 1923. La lliga era una força política conservadora que representava els interessos de la burgesia industrial i comercial i de les classes mitjanes. Dins la lliga hi havia, però, diverses tendències. L’any 1904, amb motiu de la visita d’Alfons XIII i del president del govern a Barcelona, van esclatar tensions entre aquestes faccions.El sector més esquerrà ca defensar el boicot als actes de l’estada reial, mentre que el més moderat volia aprofitar l’ocasió per exposar al rei les demandes del catalanisme. Els catalanistes més radicals i republicans van abandonar la Lliga i van fundar el setmanari El poble català. El 1907 van formar un nou partit, el Centre Nacionalista Republicà. El Republicanisme A principis del segle...