Critica Apocalypse Now

Apocalypse Now
Direcció: Francis Ford Coppola
Repartiment: Martin Sheen, Marlon Brando, Frederic Forrest, Robert Duvall, Harrison Ford, Sam Bottoms, Laurence Fishburne i Dennis Hopper
Títol en V.O.: Apocalypse Now
Nacionalitat: Estats Units
Any: 1979
Duració: 146 min.
Gènere: Bèl·lica
Color o B/N: Color
Guió: Francis Ford Coppola y John Milius
Fotografia: Vittorio Storaro
Música: CarmineCoppola
Qualificació per edats: Majors de 18 anys

Crítica
A l’hora d’analitzar la que per molts és considerada com una de les millors pel·lícules que s’han fet mai sobre la guerra del Vietnam, crec que és de justícia començar fent una menció al seu director, Francis Ford Coppola, guardonat amb 6 oscar pels seus magnífics treballs a El Padrino i El Padrino II i que a l’hora d’afrontar aquest projecte,va demostrar tenir la capacitat de maniobra i el coratge necessaris, per endinsar-se en un projecte que trencant amb la línia argumental dels seus predecessors, el va portar a ser considerat com un dels directors amb més talent del moment.

I es que a l’hora d’entendre com aquest film va arribar a ser el que és, crec que les qualitats que Coppola va demostrar tenir son gran part de la clau delèxit. Enmig d’un context de guerra, el director nord-americà va decidir anar a rodar aquest atrevit projecte, que des de els seus inicis no va ser vist amb bons ulls per l’industria de Hollywood, a les Filipines. Un país que en molts aspectes es podia assemblar al Vietnam tant per la seva fisonomia estètica, com les seves condicions atmosfèriques, i el ja nombrat anteriorment conflicte bèl·lic quevivia en aquell moment. Aquest factors, tal i com explica el director en el documental Hearts of Darkness a filmmaker’s Apocalypse, van ser determinants a l’hora de retratar en el producte l’essència de la duresa del Vietnam, ja que els molts problemes que van sorgir durant el rodatge, van portar a treballar tot l’equip sota condicions molt extremes, sense les quals seria impossible entendre elresultat final del film.
Un cop feta aquesta introducció, i centrant-me més en els seus aspectes formals com a obra, m’agradaria començar parlant sobre si es tracta d’una cinta de gènere, i es que a primera vista sembla fàcil pensar que degut a la seva temàtica, la guerra, i la seva caracterització i estètica, avions de combat, armes, soldats i uniformes, ens trobem davant d’una cinta bèl·lica.I efectivament podria coincidir amb tots aquells que ho pensen, però també crec que seria quedar-nos amb una visió molt superficial , ja que algunes d’aquestes característiques també ens permeten diferenciar-la una mica més dins d’aquest gènere.
Per a fer aquesta diferenciació, crec que s’ha de tenir en compte primer de tot quina és la trama principal. A un oficial dels serveisd’intel·ligència de l’exèrcit americà, el capità Willard, se li encomana la missió d’eliminar a Kurtz, un coronel renegat que viu a l’interior de la selva amb els aborígens i que s’ha tornat boig, fins al punt de representar un déu per als membres de la mateixa tribu. Una trama que ens pot suggerir un cert dramatisme i misticisme, que si a més barregem amb altres factors com la seva fidelitat històrica,una estètica molt particular i la visió de la guerra des d’un punt de vista psicològic i reflexiu, ens porta a pensar que no es tracta únicament d’una cinta bèl·lica, sinó que la podríem classificar també dins d’un subgènere bèl·lic d’autor.
Tenint en compte aquestes mateixes característiques, també podríem pensar en que té certs aspectes que es poden relacionar amb altres gèneres, des de eldrama psicològic, de dos soldats (kurtz i Willard) molt afectats psicològicament per la guerra que lluiten contra si mateixos i que ho han perdut tot, la família, el honor i la moral, fins al gènere de terror i el thriller psicològic, un riu que s’endinsa a la selva cap a quelcom desconegut, amb personatges tant inquietants com els propis aborígens o el mateix Kurtz, i amb molts moments que...