Critica hermanos dardenne

Le cinéma du Québec



26/10/2011
Comunicació Audiovisual
Professor: Àngel Quintana
El cinema del Quebec, un món desconegut
Com es fa referència al títol, ens disposem a parlar d’un món o més aviat d’un tema pràcticament desconegut al nostre país, cosa que sorprèn si ens posem a veure totes les similituds que hi ha entre les dosnacions, que veurem més endavant.
Primer de tot, podríem començar parlant dels orígens d’aquest cinema. Segons algunes fonts, es remonta al 1896 quan Louis Minier va projectar la primera pel·lícula o reproducció audiovisual a tota l’Amèrica del Nord. Però no va ser fins als anys 60 amb Pierre Perol que no va sorgir una indústria amb cara i ulls, que va ser l’inici real del que hi ha en aquestmoment .
En aqest moment també apareix una generació de directors que surten a grabar a fora d’estudi, ja que disposaven d’una càmara més petita i manejable. Amb aquesta nova càmara apareix el cinema verité , moviment que volia mostrar la veritat a través de càmara del director. Amb això encara agafa més impuls el documental, que ja tenia una gran tradició al Quebec, Pierre Perol per exemple feiadocumentals amb veus en off.
Amb el documental el cinema agafa un altre caire, fa pensar d’una altre manera als autors. Cal dir també que per fer un documental s’ha d’estar conectat amb la televisió, cosa que limita els autors en les seves obres. La generació del cinema verité però, segons els directors que ens van visitar, es nega a deixar pas a les noves generacions, segons ells s’han convertiten conservadors aquells que una vegada van ser revolucionaris i progressistes. La gent jove busca alternatives al guió en les seves obres i amb això s’arrisquen a no cobrar ni obtenir beneficis perquè ningú els promociona, cosa que els fa renunciar a aquest trencament amb el tradicional i fa que acavin tornant al cinema clàssic. L’alternativa per fer aquests films és la càmara digital i la pròpiarealització domèstica per tal de dur a terme les idees d’aquesta nova generació, o com va dir una de les directores que ens van visitar, crear un guió més d’acord amb els gustos dels productors i un cop rebuts els diners variar el que s’havia plantejat inicialment per tal de fer el que realment volen fer.
El cinema al Quebec també ha sofert un gran canvi a partir de l’any 2000 com reflexen elsingressos a taquilla, que han passat de ser un 4% a un 16% segurament aquest gran augment té a veure amb que el cinema està cobert per les institucions públiques a part que s’està orientat cap a la comedia popular que generalment té una bona acollida entre el públic, a part de la publicitat que se’n fa, que també ajuda. Al cinema d’autor també es va intentar fer-ne publicitat, per la qual cosa lesinstitucions inflaven els pressupostos, però no va resultar i van decidir seguir sense publicitat.
El Quebec però, es una illa cultural a l’Amèrica, hi ha moltes cadanes de televisió en francès (en això superen a Catalunya que bàsicament té tv3 com a cadena amb cert èxit). A la capital, com sol passar a les grans ciutats, l’idioma predominant és l’anglès cosa que fa que es tradueixin algunespel·lícules però no totes ja que reben millor les que provenen de les grans produccions de Hollywood que les del seu propi país. Podriem constatar que el sentiment identitari del Quebec no és present a la seva capital donats factors socials, d’immigració o fins i tot econòmics. Com ens van explicar a la xerrada, el moviment independentista del Quebec es va dividir i això va fer que guanyés la dreta, unaltre paral·lelisme amb Catalunya on s’han creat altres partits independentistes donat el descontentament amb el principal força política independentista.
Les mostres que vam poder veure al cinema Truffaut també són motiu de menció ja que eren diferents entre elles però amb el rerefons que hem esmentat anteriorment.
Per exemple el documental sobre el Cirque du Solei no es volia mostrar un...