CRITICA TEATRAL


FITXA DE L’OBRA
TITOL DE L’OBRA: Mar i cel
AUTOR/A: Àngel Guimerà
DIRECCIÓ: Joan Lluís Bozzo
TRADUCCIÓ: --
REPARTIMENT:
ACTORS
Saïd  Roger Berruezo
Blanca  Ana San Martin
Joanot  Pep Cruz
Hassén  Xavi lite
Idriss  Júlia jove
Don Carles  Xavi fernández
Ferran – arquebisbe de Ribera  Toni Viñals
Mare de Saïd – Teresa  Mireia dolç
Malek – soldat  rubén yuste
Maria – Doma Morisca  ElenaTarrats
Osman – Soldat  Victor arbelo
Salam – Baró de Dènia – Soldat  Xavi Navarro
Felip III Rei d’Espanya – Albanès – Sodat  Marc Vilavella
Reina Margarida d’Àustria – Carme – Dona Morisca  Lucía Torres
Felip – Duc de Lerma – Caporal  Dídac flores
Saïd nen – Montserrat  Clara Moraleda
Rosa – Dona Morisca  Paula Vives
Adberrahïm – Idriss II  Raúl Grau
Mut – pare Saïd  Enrique NavarroMohamed – Soldat  Luis Moya i Dimas Bozzo

ORQUESTRA
Direcció musical  Joan Vives
Assistent director musical Raúl Patiño
Piano  Marc Garcia i Andreu Gallén
Teclats  Xavi Navarro i Daniel Campos
Violí concertino  Edurne Vila i Víctor Pérez
Violoncel  Esther Vila i Marta Perna
Contrabaix  Guillermo Prats i Xavi Sánchez
Flauta  Quim Ollé i Ramón Vilalta
Clarinet  Francesc Puig i MontseMargalef
Trompa  Cati Terrassa i Martí Marsal
Trompeta  Josep Gomariz i Josep Juan
Trombó  Enric Mestre i Emili Bayarri
Percussió  José Vicente Espinosa i Núria Andorrà
Oboè  Dolors Almirall i Pau Roca
Coordinador d'orquestra  Enric Mestre

DISSENY D’ESPAI ESCÈNIC I VESTUARI:--
DISSSENY D’ILUMINACIÓ: Albert Faura (AAI)
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Miquel Periel (va fer els castings) i David Pintó
AJUDANTD’ESCENOGRAFIA:
MÚSICA: Albert Guinovart

CONSTRUCCIÓ ESCENOGRAFIA: Montse Amenós
CONFECCIÓ VESTUARI: Isidre Prunés
DISSEY GRÀGIC: Miquel Llach
FOTOGRAFIA: David Ruano

CAP TÈCNIC ELÈCTRIC: Arnau Recio
MAQUINISTA: Jordi Fuster

PRODUCCIÓ EXECUTIVA I COMUNICACIÓ: Lisandro Cilento
CAP DE PRODUCCIÓ: Natàlia Obiols

DURADA DE L’ESPECATCLE: 2h i 35 min

EXPLICACIÓ DE L’ARGUMENT DE L’OBRA
Madrid,1605. El rei Felip III, amb el consentiment del virrei de València i de l'arquebisbe Riera, ordena l'expulsió dels moriscos, davant l'única oposició del Duc de Lerma.
Vint anys després. Un vaixell pirata morisc, capitanejat per Saïd, que navega per la Mediterrània. En el seu darrer abordatge a una nau cristiana, han aconseguit capturar el virrei de València, que viatjava amb la seva família, a quihan fet presoners i per qui esperen aconseguir un bon rescat.
El tracte de Saïd vers els presoners no és tan salvatge com solen fer els pirates, i salva els presoners de diversos maltractaments, la qual cosa fa que Blanca, filla del virrei, acabi sentint quelcom per ell, malgrat que està plena de dubtes, car ella és cristiana i ell musulmà. Quan el pare de Blanca s'assabenta del seu amor rebutja larelació; al mateix temps que la tripulació comença a qüestionar el lideratge del seu capità, enamorat d'una cristiana, i planegen un motí per llevar-li el comandament. Joanot, un cristià que renegà de la seva fe i s'enrolà amb els pirates venent-se al millor postor, entra a la bodega i aconsegueix que el virrei li signi un contracte pel qual el nomenaran marquès en arribar a terra, a canvid'alliberar-los i que es facin amb el control de la nau.
Els cristians s'apoderen de les armes i, sorprenent els pirates, els maten un a un. L'endemà al matí, el virrei vol penjar Saïd del pal major, però ella li confessa que si ho fa es matarà amb una daga que porta amagada. Lliguen Saïd i el deixen a soles a coberta amb Blanca perquè s'acomiadin, però Ferran, promès de Blanca, li promet que si ellatorna amb ell com si no hagués passat res alliberarà Saïd perquè fugi amb una barca cap a la costa d'Alger, que es veu a l'horitzó.
El virrei apareix a coberta i, en veure la seva filla abraçada a Saïd, dispara sobre ell i Blanca compleix la seva promesa clavant-se la daga, i cau sense vida en braços de Saïd. Ambdós amants són llançats junts al mar, on reuneixen amb tots els que han mort al llarg...