Cro Nica Del Edat Fosca

 

 
 
 
 

Crònica de l'edat fosca II
En l'any 1189 després de l'adveniment de crist les nevades i el fred del
mes de gener van ser més fortes que les del desembre i, fins i tot, l'estretcanal que separava el regne d’Escòcia de la illeta on hi havia l'antiga
fortalesa de Eilean Donan es va glaçar. Algú que volgués accedir al pati
d'armes podia travessar caminant l'estret canal i,escalant un mica, es
podria plantar directament al cor del castell, davant mateix de la torre de
l'homenatge. El pont de pedra, estret, semblava mirar amb rancúnia la
passarel·la de gel que li feia lacompetència, però, sortosament tots els
viatgers que visitaven les portes del castell eren amics i entraven muntats
sobre els seus cavalls cansats travessant el pont de pedra sota l'atenta
mirada delsguàrdies, més habituats a forçar la mirada en aquell clima
tan advers.

La fortalesa era humil i els luxes que podia oferir eren molt
moderats però després de dies de dormir en coves i cabanes abandonadesqualsevol construcció amb una llar de foc era quasi un somni. Fred, neu
i vent es repetien com la tornada d'una cançó infinita, la melodia de
l'hivern d’Escòcia. La mort d'Enric II d'Anglaterra, de ladinastia dels
Plantagenet, havia revolucionat tots els regnes d'Europa. Les terres de
Normandia molestaven a molta gent i s'havia intrigat molt sobre quin
seria el seu destí. Però el rei havia tingutseny i ho havia llegat tot, inclòs
les terres de la seva dona, al seu fill gran, Ricard I d'Anglaterra, el del cor

 
 

 1
 

 

 

 


 


 


 

 
 
 
 

de lleó. Però capd'aquest personatges estava sobre el pont de pedra.
Sobre el pont hi havia una figura fosca, el fill petit d'Enric II, Joan sense
Terra. Què podia fer el fill d'un rei sinó buscar fer-se amb el tron?Joan
Plantagenet estava disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir el seu
objectiu. Fins i tot pactar amb forces estranyes que no comprenia, amb
forces fosques i antigues, amb enemics dels homes...