Cronica Extremoduro

El rock d’Extremoduro torna a la capital catalana
després de 4 anys
Extremoduro va tornar a Barcelona després de 4 anys amb un únic concert
de 3 hores, que va permetre als seus fans escoltar en directe els nous temes, i
reviure tot aquells clàssics que han fet del grup extremeny un dels més
consolidats del panorama rock espanyol.

Si alguna vegada, algú dubte de que Extremoduro és un delsgrups més consolidats
del panorama rock espanyol, si algú vol saber què vol dir això de que un grup se
sent amb el cor, ha d’assistir, sense dubte, a un directe del grup extremeny. Si un
cop allà, no ets capaç d’emocionar-te, és que Extremoduro no està fet per tu.
Aquesta banda, ha aconseguit una cosa gairebé impossible en els temps que corren
en el món de la música, ha aconseguit que elsseus àlbums siguin nº1 i que les
entrades dels seus concerts s’esgotin, sense fer promocions, ni publicitat ni
rodes de premsa. La banda liderada per Robert Iniesta, més conegut com a Robe,
és pot considerar un grup de culte i d’èxit massiu.
Els que vam estar el dia 6 d’octubre al Parc del Fòrum de Barcelona, vam poder
emocionar-nos amb el concert d’aquest mític grup. Feia 4 anys que novisitaven la
capital catalana, i la presentació del seu nou disc, Material Defectuoso, no va deixar
indiferent a ningú. La gira Robando perchas de Hotel ens va permetre disfrutar de
tres hores de directe on van cantar els nous temes i van fer un recorregut per tota
la seva trajectòria, tocant cançons tan conegudes com Salir, Golfa o Cerca del Suelo.
Cal destacar que per ser un concert a l’airelliure, el so va ser excel·lent en tot
moment i les guitarres van sonar en tota la seva esplendor, fent posar la pell de
gallina a tots els assistents.

Les lletres d’Extremoduro, escrites majoritàriament pel propi Robe, parlen
sobretot de sexe, amor i drogues. Un exemple d'aquesta barreja de temes la podem
trobar a la cançó de Golfa, en algun dels seus versos: Su piel…que me corro si me
roza supiel, ay… ¿Fumas? Pero sólo no me sienta muy bien. ¡Toma! Alíñale.
Omplir el Parc del Fòrum, amb una capacitat per 35.000 persones, ja és una fita
admirable, però veure que aquest públic està format per persones completament
diferents, des d’adolescents fins a persones de la tercera edat, tan homes com
dones, d’estils molt variats, tots saltant i cantant a l’uníson, et demostra fins onarriba la repercussió d’aquest grup. El concert d’Extremoduro va ser un d’aquells
que es comencen a viure molt abans de que arribi la data, i això es nota quant dies,
i fins i tot setmanes abans del concert, molt gent, de molts tipus diferents et
pregunta: ‘Eh, vas a Extremo?’.
El show va ser molt audiovisual, amb una pantalla a la part central de l’escenari on
s’emetien imatge de formasincronitzada amb les cançons. Als laterals hi havia
dues pantalles més, perquè cap dels assistents es perdés un detall del concert. Tots
els membres de la banda van estar molt actius durant el concert, és evident que
Robe té una connexió especial amb els seus fans, en directe es mostra tal i com és,
amb naturalitat, i això el públic ho percep.
Amb mitja hora de retard, el grup extremeny va aparèixer al’escenari, amb tota la
força i energia imaginables interpretant la cançó El Pájaro Azul, un tema inèdit
inspirat en aquelles persones que no s’identifiquen amb cap sistema polític, ni
religiós o ideològic. Després d’això va venir una de les sorpreses de la nit quan es
van començar a sentir els primer acords i uns primers versos que deien: “Quisiera
que mi voz fuera tan fuerte que a veccesretumbara en las montañas...”, i que
pertanyen a la cançó de Ama, Ama y Ensancha el Alma, això va descol·locar al
públic, ja que aquesta cançó gairebé sempre la reservaven pel final dels concerts. A
partir d’aquí es va despertar la bogeria, tothom saltant, amb les mans enlaire i

disposats a viure un dels millors concerts de la seva vida. En aquesta part van
alternar temes del disc nou amb...