Croniques

1.2. Precedents de les Cròniques. La prosificació de les cançons de gesta
La historiografia catalana (durant el període anomenat de la Reconquesta) s’inicia en llatí a l’època romànica alscentres eclesiàstics. Es tracta de cronicons o breus notes analítiques, sobretot de la història del lloc eclesiàstic on són redactades. Com a exemple citem alguns cronicons amb valor històricperò no literari:
- Primer Chronicon Rivipullense (finals del s. X) del monestir de santa Maria de Ripoll, que pretén il·lustrar, en llatí, un calendari amb esdeveniments històrics. - Gestacomitum barcinonensium et regum aragoniae (finals del s. XIII), també de la mateix focus. Tracta els fets històrics referents a Catalunya des dels orígens fins l’any 1209. Fou considerada com elsegell oficial que garantia la bona procedència de les obres històriques que encapçalava. Hi ha dues versions conservades.
- Historia Gothica (s. XIII).
A banda del cronicons, podemconsiderar també com a precedents de les Cròniques, les traduccions del llatí d’obres històriques (s. XIII); però també les cançons de gesta perdudes, perquè van ser prosificades, i que donen unestil èpic i un alè heroic a les cròniques. Es creu que existí una poesia èpica catalana, perquè es coneixien les cançons de gesta franceses i provençals, i el gust per aquests temes es mantinguéfins el s. XIV, però que no ens han arribat perquè es divulgaven oralment pels “recontadors de noves” i els “narradors de gestes antigues”; en castellà, però, es conserva El cantar del MíoCid. La prosificació, ben estudiada a les literatures castellana i francesa, és un fenomen que consisteix en posar en prosa obres en vers, dissimulant les rimes i invertint l’ordre de lesparaules. Riquer ho demostra en les cròniques de Jaume I, Desclot i Muntaner, per l’abundància d’assonàncies, versos sencers i reconstrucció d’altres, i repetició de detalls de les cançons de gesta...