Cry Freedom

1.
Quan el riu desemboca en Buffalo de càlides aigües de l'Oceà Índic, a la costa sud-est de Sud-àfrica, es troba la ciutat d'East London, amb el seu meravellós clima, boniques platges de sorra, aigües cristal lines, i els arbres de fulla perenne. És la llar, també, del Daily Dispatch, el respectat diari que el novembre de 1975 va començar una nova batalla amb el Govern de Sud-àfrica.
DonaldWoods, editor del Daily Dispatch, es va asseure al seu escriptori mirant històries GHE per a la portada del diari de demà. No hi havia història en la negativa del govern d'un nou crida per l'alliberament de Nelson Mandela. Hi va haver també una història sobre el perdó a Richard Nixon pel president Ford dels Estats Units d'Amèrica, que Woods havia tingut la intenció d'usar com la història principal.Però la notícia acabava d'arribar en una batuda policial al barri negre anomenat Crossroads, a Ciutat del Cap, més de mil quilòmetres de distància, a l'extrem sud-oest de Sud-àfrica. Woods es va traslladar les històries al voltant del seu escriptori. Ell faria que la història cruïlla de la història principal, i les notícies es mouen d'una fàbrica japonesa a Durban a l'última pàgina.
Cap! KenRobertson, un dels hournalists al Daily Dispatch, van irrompre a l'oficina i va llançar un paquet de fotografies sobre l'escriptori de Woods. Encendre una cigarreta i es va posar a fumar com Woods va mirar a través de les fotografies.
Eren imatges de la batuda policial a cruïlla: una dona amb un nadó als seus braços davant de casa destruïda, dos policies colpejant a un nen, i el vell home que estàassegut en una butaca, amb les parets trencades al seu voltant, un policia amb un fuet perseguint a una noia, una excavadora destrossant cuina through petita.
Woods va mirar a Ken en la sorpresa. Com ho vas aconseguir?
Ken va somriure. Jo els tinc. Ens atrevim a fer servir?
Woods va examinar les fotos de nou. A Ciutat del Cap treballadors negre podria aconseguir treball sense permís de treball.Alguns d'aquests treballadors van portar a les seves famílies amb ells, que també es va oposar a la llei, i va construir un espai per a ells fora de les caixes de fusta o trossos de llauna. Blanc employres beneficiat dels baixos salaris dels treballadors il.legals acceptat. No obstant això, de tant en tant, perquè el poble no es va convertir en permanent, la policia va arribar amb fuets i la cremade gas lacrimogen, obligant als homes en els autobusos de policia i moure'ls fora de la ciutat. A continuació, les excavadores van arribar a destrossar les cases fetes de caixes de fusta i trossos de llauna.
Woods, de sobte va somriure. Vaig a imprimir, va dir. Fins i tot em vaig a posar el seu nom sota d'ells.
Gràcies! Ken respondre. Si la policia em recollís, el seu nom serà el primer en elsmeus llavis!
La llei no permetia que els diaris per imprimir fotografies de policies colpejant a la gent negre, però si no fos suficient imatges violentes del govern de vegades que la caiguda de la matèria per tal d'evitar que els diaris de donar la informació pública més.
Anem, em diuen. Com ho vas aconseguir? Woods va exigir una vegada més, mirant a Ken a través dels seus ulleres. El seu pèlgris espès el feia semblar més gran dels seus quaranta-dos anys.
El diari haurà de pagar els meus despeses, això és tot el que puc dir sobre això. Consum és la part més difícil de la meva feina! Ken va prendre una de les fotografies. Es va mostrar una paret, cobert amb grans fotografies de la cara seriosa, maco d'un jove negre, amb la Biko nom sota. Què passa amb el senyor Biko? Ken li vapreguntar. ¿Va a utilitzar el seu nom?
Sr Biko meting seva sipporters a Crossroads?
Crec que sí. Em van dir que el seu nom era a tot arreu.
Woods es va recolzar en la seva cadira i es va treure les ulleres per un moment. Nombre deixar-lo fora de la història. Vull escriure sobre ell i la seva consciència negre en un editorial.
Ken va assentir i va sortir de l'habitació amb les fotos.
Woods va tornar...