Crítica De La Representació

Crítica de la representació

Dj.13/9/12

Aquesta assignatura té el propòsit de cartografiar l'experiència de contemporaneïtat, entenent l'art contemporani com aquell que pren consciència de les tensions del seu temps i a partir d'aquestes es posiciona (G.Agamben, ¿Qué es ser contemporaneo?1). És a dir, és aquell que parla de contemporaneïtat, no aquell que es produeix contemporàniament(coetani). Cal doncs fixar-se en els imperatius històrics, "allò que toca":

1967: L'Europa post-bèl·lica s'ha refet sota el paraigües de l'estat del benestar, la socialdemocràcia i el capitalisme (Z.Bauman). Aquest any representa el punt d'inflexió entre la modernitat i la contemporaneïtat (G.Debord). La modernitat, del quatre-centè fins al 67, treballa des de el paradigma de la representació: elsubjecte es retira perquè els seus interessos estan relegats als processos de representació. En canvi la modernitat liquada/contemporaneïtat/postmodernitat ja no delega, s'emancipa dels imperatius històrics.

1968: La revolució agafa desprevingudes les estructures hegemòniques de l'estat del benestar. Es queixen de que la vida està governada les 24 hores del dia: com t'has de vestir, com has deviure, què has de menjar... Consumir a partir d'uns protocols establerts. En el 67 ja hi havia consciència d'això i de que s'havia de reaccionar davant d'aquesta explotació global.

En el procés de retorn del subjecte3 l'art és un instrument perquè es produeixi el canvi de paradigma, és un laboratori per accelerar aquest canvi i és una manera d'expressar aquest canvi. En l'experiència estèticaserà fonamental l'experimentació i l'aprenentatge, la construcció i producció de subjectivitat.

Dv.14/9/12

Oxímoron: afirmació simultània de dues postures oposades. És una figura retòrica que s'escau per descriure les pressions de l'experiència contemporània. Per exemple les relacions entre identitat i alteritat: Je suis l'autre.

La modernitat aspira a resoldre les contradiccions, lacontemporaneïtat pretén mantenir-les obertes en comptes de sintetitzar-les. Exemples: la masculinitat i la femineïtat ja no són oposades; vivim em una llibertat opressiva, etc.

L'art2 ens interessa com a pretext per construir aquesta cartografia de l'experiència de contemporaneïtat, que cal ubicar: ciutat (entorn urbà)

_____________________________________________________________________

1Filosofia, geografia i història. F77Aga
2 Pluralitat, multidisciplinarietat, i sobretot postdisciplinarietat. ¿?
3 El retorn del subjecte és inicialment el retorn del seu cos, abans que el de la ideologia.
CIUTAT

Mutacions: la ciutat creix del centre a la perifèria (el centre és geomètric per una qüestió panòptica: controlar la ciutat4). La ciutat contemporània és més irregular. Hi ha unamultiplicació de centres (nucli comercial/residencial/etc.), cadascun amb les seves perifèries. Amb aquesta estructura coral·liforme apareixen retalls de territori que no són ni centre ni perifèria, anomenats terrain vague (non-lieux). Són terrenys ambigus que no pertanyen al sistema productiu. És un terreny "alliberat" disponible, i per tant constitueix un espai privilegiat per a desenvoluparactivitats improductives (festa rave, campament gitano, producció artística...). El terrain vague té una analogia amb els TAZ (zona temporalment autònoma (WEB)).
Els fluxos són una altra diferència entre la ciutat tradicional i la contemporània. La mobilitat en el primer cas està concebuda com un desplaçament (del punt de sortida al d'arribada), mentre que en la ciutat contemporània la mobilitat ésun flux, un formigueig, un líquid que flueix per diferents canals. Això es deu a una qüestió quantitativa -la massificació- i perquè la mobilitat és un component molt important del sistema productiu. Convé que hi hagi gent circulant, comprant, consumint. La plusvàlua ja no és a la fàbrica sinó a la circulació del capital. A més, la mobilitat té una capacitat crítica, antagònica al vessant...