Crítica del facebook

L’ETAPA SENSE SECRETS

A mitjans del 2007 a Espanya es va introduir el Facebook. Es tracta d’una ret social que principalment era pels estudiants de la Universitat de Harvard, però poc a poc elsseus creadors van decidir presentar l’idea a tot el món.
Actualment el Facebook, el Twitter, el Tuenti... entre altres, són els mitjans pels quals ho fem quasi tot. Si necessites trobar algunapersona o comprar arreu del món, si vols saber on era i que va fer el teu veí ahir o un dia en concret, si has de saber l’edat, on viu, d’on és o si esta casada una persona només has d’anar al seuFacebook.

Aquest invent és molt útil si sabem utilitzar-lo, sinó pot arribar a ser molt perillós per a nosaltres.
Pengem fotos, introduïm dades sobre la nostre vida que en teoria a ningú l’importa saber,comentem al nostre “estat del dia” el que estem fent constantment i a on... i tot això ho pot veure tothom qui vulgui si no saps privatitzar la teva compte. Aquest programa està a l’abast de tots iliteralment un cop et registres, tu passes a estar a l’abast de tothom. Des de la creació d’aquestes rets socials, els secrets de les persones han deixat d’existir ja que tota la gent té accés a cosesteves que per a tu poden ser íntimes.
Un altre defecte és que per a molta gent això s’ha convertit en una addicció causant problemes psicològics que s’han de tractar. A la Xina per exemple, ja s’haobert un centre rehabilitació per a tota aquella gent que pateix addicció a la web.

Per altra banda, jo sóc partidària d’aquest servei i reconec que l’utilitzo cada dia ja que em manté en contacteamb gent que feia anys que no veia. No tinc problemes per enrecordar-me’n dels aniversaris perquè tinc unes notificacions que m’avisen, ni haig de quedar amb els amics per fer un treball en un momentd’urgència perquè hi ha un “chat” i si necessito informació que no trobo en un altre servidor, publico el meu dubte al meu estat del dia i em responen al moment.

Realment el problema no és la...