Crítica Potser Desig De No

CRÍTICA “POTSER DESIG DE NO”
L’obra Potser desig de no és dirigida per la Montse Albàs, que a més a més s’ocupa de la dramatúrgia i és la creadora d’aquest espectacle. L’autor dels poemes és enVíctor Sunyol, encara que també apareixen altres textos d’autors com María Zambrano, Miquel Àngel Riera, Andreu Vidal i Lula Pena. L’obra és interpretada pel Ramon Vila i la Laura Marsal, i l’encarregadade la il·luminació és la Irene Ferrer. La durada de l’espectacle va ser aproximadament 55 minuts, sense tenir en compte la part de preguntes del final. A més a més, cal dir que és un espectacle encatalà.
L’espectacle està basat en set poemes d’en Víctor, que mitjançant la veu d’en Ramon, que els va llegint, la Laura va ballant. Però no és un tipus de dansa que es pugui reconèixer, ja que tots elsmoviments que duu a terme han estat creats a partir de les emocions que provoquen els poemes a la Montse. Per tant, podem dir que és com un viatge d'introspecció vers la pròpia ànima.
Sobre lainterpretació vull dir que haurien de canviar la manera de dir els textos, ja que de la manera com està mostrat, perden importància, i realment, el públic només mostra tota l’atenció als moviments de laLaura. D’altra banda, crec que hi ha un treball enorme darrere dels balls d’ella, perquè es nota moltíssim com sent cada poema, i a més a més, és increïble com ens transmet les emocions únicamentballant.
La il·luminació era la correcta, i penso que van aconseguir l’efecte que desitjaven. En contraposició amb l’escenografia, ja que hi havia unes ales d’àngel que van passar d’estar al davant de tot del’escenari, a un costat, a estar amagades, etc. I no les van fer servir en tot l’espectacle. Al torn de preguntes va ser quan ens van aclarir que volien dir que era tot fantàstic i idealista, i queja s’imaginaven que faríem aquesta pregunta.
En conclusió, penso que vam passar una bona estona. Personalment, vaig sentir totes les emocions que ens intentava transmetre amb la dansa i penso que de...