Crítica D’Un Text Etnogràfic: “Sóc Fill Dels Evuzok: La Vida d’Un Antropòleg Al Camerun” De Lluís Mallart

CRÍTICA D’UN TEXT ETNOGRÀFIC:
“Sóc fill dels evuzok: la vida d’un antropòleg al Camerun” de Lluís Mallart

RESUM I CRÍTICA - IDEES PRINCIPALS:
“Sóc fill dels evuzok” sorprèn (almenys a mi), des de les primeres pàgines per la forma tan atractiva en que Mallart narra la seva vivència personal. Els dos primers capítols potser són poc científics, però són imprescindibles per endinsar-nosplenament en l’experiència que va viure durant vuit anys.
Els primers contactes de Mallart amb una realitat cultural totalment diferent de la Barcelona de la qual provenia, i la dicotomia entre el seu treball inicial de missioner (la religió al cap i a la fi va ser la mitjancera entre Mallart i l’Àfrica!) i el nou paper d’etnògraf, van fer reflexionar i canviar, poc a poc, les relacions i els objectiusde la seva tasca al Camerun. I així, deixant decaure els deures com evangelitzador, va anar aprofundint en les pràctiques del etnògraf.
Mallart va començar a prendre part de la cultura evuzok, primer de forma quasi veïnal, prenent part de les converses, dinars i sopars, de les activitats més simples. Potser d’aquesta manera els evuzok no el van veure com el etnògraf que ve de fora amb tot elseu treball de camp preprogramat, dintre d’unes dates fixades i amb una universitat subvencionant la seva estada, tal com ell mateix narra al llibre. Ell no va tenir límits en el temps, i això va permetre que els evuzok l’introduïssin en les seves costums de forma natural.
Així, un fet que implicava a tota la comunitat, com va ser la desaparició d’un nen, l’Amugu, va ser el que va començar a ferque els evuzok integressin de forma més activa a en Mallart a les seves reunions, i de retruc, va induir a Mallart a interessar-se per l’estudi de la religió evuzok.
Mallart va ser introduït en la noció que organitza tot el que nosaltres podríem considerar religió, màgia o bruixeria. Aquesta noció és la de l’evu. Vaig haver de rellegir un parell de vegades els passatges referits a l’evu perquècertament, i com vaig comprovar amb la resta de la lectura, és un principi contradictori i complicat que està relacionat amb molts altres aspectes de la cultura i inclús, de l’organització social dels evuzok. L’evu és un ser inclassificable, tal com el descriu Mallart, que inicialment vivia sol a la selva, totalment asocial i sense cultura. La introducció del evu en els pobles va ser mitjançant unadona, que el va transportar deixant-lo penetrar dins d’ella. L’evu va conviure amb els humans dins de la dona, i la mort va aparèixer al món dels homes quan l’evu va demanar a la dona, embarassada, que li donés el seu fill.
A través d’aquesta història podem percebre l’aparició d’un seguit de mites sobre dos móns totalment oposats. El poble representa tot allò que és social, on tot és organitzat,on les tasques es realitzen de dia, i on ni les malalties ni la mort no hi són presents. L’evu viu a la selva, fosca, sense ordres ni normes socials. Veiem al llarg de la narració que el dualisme dia i nit; poble i selva; homes i l’evu, etc, és una mena de columna vertebral de la cultura evuzok.
L’evu no és quelcom que posseeixi tothom, i per tant dóna un estatus dintre de la societat evuzok, ia més, no afecta a totes les persones que el posseeixen de la mateixa manera. L’evu permet a la persona que el té accedir a uns coneixements del món oposat al que viuen, és a dir, al món de la nit, i és responsabilitat de la persona actuar de manera positiva o negativa envers la societat. Així, veiem que l’evu pot donar habilitats per curar (medecinaire o el que podríem relacionar com a mag), quevol la prosperitat; però si l’evu és antisocial, dóna habilitats per fer el mal (d’aquí sorgeix el bruixot i el terme kong), i utilitza els seus poders per enriquir-se i crear desorganització a la societat.
És sorprenent la quantitat de símils que trobem amb la religió cristiana. Tal com al mite d’Adán i Eva, el mal (ja sigui en forma d’evu o de serp), tempta la dona a canvi d’un bé egoista,...