cssaca

ANÀLISI: TRES DE MAYO(GOYA)
Fet per: Víctor Pascual, Víctor Sánchez i Óscar Pascual


Anàlisi general:
Nom: “Tres de Mayo”
Autor: Francisco de Goya
Any: 1614
Dimensions: 268 cm × 347 centímetres.
Localització actual: Museo del Prado, Madrid.

GOYA


Goya és una de les figures més importants de la pintura universal de tots els temps. Va ser l'artista, pintor i gravador, mésdestacat de finals del segle XVIII i principis del segle XIX a Espanya.

Goya va tractar de tot el relacionat amb pintura: murals, gravats, cavallet de pintura, dibuixos i retrats. Per tant, era l'artista més notable del seu país i d'Europa.
Francisco de Goya y Lucientes va ser un dels primers artistes que volien crear obres per a la gent corrent i no per l'església i l'estat. Seus gravats en labogeria de l'home i la crueltat de la guerra es va fer famoses internacionalment.
L'art de Goya va íntimament lligada a la esdeveniments dramàtics que es refereixen a la seua nativa Espanya durant la seva vida. Goya tenia 68 anys i el títol principal pintor de la cort del rei quan creà el tres de maig de 1808.











CONTEXT HISTÒRIC

Aquest cuadre està basat en ``la guerra delfrancès´´. Va ser un conflicte entre l’imperi francés i Espanya. Es va iniciar a l’any 1808 i va finalitzar al 1814.
Els inicis de la Guerra de la Independència o Guerra del Francès cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau de 1807, segons els quals Espanya i França es repartien Portugal. Aquest fet va justificar l’entrada de les forces napoleòniques a la Península, però en realitataquest moviment militar no era més que un pretext: l’Imperi Napoleònic el que realment volia era la incorporació de la monarquia espanyola, tal com estava fent arreu d’Europa, per tal de controlar el país i les colònies americanes.
Les primeres forces franceses van entrar a Catalunya el 9 de febrer de 1808. I amb la seva entrada va iniciar-se la resistència. Inicialment, aquesta resistència vaorganitzar-se d’una manera més o menys eficaç, fins al punt que les tropes patriòtiques van aturar els francesos (1808-1809) i Napoleó va veure’s obligat a intervenir personalment. Com a resultat, va entrar a Catalunya un nou cos de l’exèrcit francès i va iniciar-se el setge de la ciutat de Girona (maig a desembre de 1809). Amb la caiguda de Girona va començar l’autèntica conquesta de Catalunya,esglaonada per les preses de Lleida (1810), Tortosa (1811) i Tarragona (1811). Paral·lelament al domini territorial napoleònic, la guerrilla i la resistència patriòtica van començar a prendre importància, actuant sovint de forma conjunta amb l’exèrcit regular espanyol i anglès.
A finals de 1811 es pot considerar acabada l’ocupació francesa. A partir d’aquest moment, malgrat que des de 1812 laconjuntura bèl·lica europea evolucionaria desfavorablement pels interessos de Napoleó, i fins els darrers mesos d’ocupació del Principat, cap a 1814, el domini francès sobre Catalunya va ser força intens. Tanmateix, l’activitat resistent de la guerrilla va continuar la seva acció, arribant a controlar alguns territoris. D’aquesta manera, Catalunya va ser la zona d’Espanya que més temps va restar sota elcontrol dels ocupants francesos. Fins al punt que el general Hebert va mantenir-se a Barcelona fins després de la caiguda de Napoleó i la capital catalana no seria alliberada fins el 28 de maig de 1814.

ANÀLISI ICONOGRÀFIC
La manera de compondre l'escena determina les característiques dels dos grups protagonistes : d'una banda els executats , atemorits i desesperats. A l’imatge es pot veureque cada un té un rostre i una postura diferent, segons sigui la seva actitud davant la mort : hi ha el que es tapa la cara perquè no pot suportar o el que obre els seus braços en creu oferint el seu pit a les bales . Aquest personatge , en concret , és un element terriblement dramàtic , ja que mira directament als soldats i la seva camisa blanca atreu el focus de llum que se situa al seu costat ,...