cuadre comparatiu constitucions

CONSTITUCIÓ 1876
CONSTITUCIÓ 1931
FUERO DE LOS ESPAÑOLES
CONSTITUCIÓ 1978
EVOLUCIÓ
Art. 11: La religió catòlica. No es permeten altres religions. Ningú podrà dir res per les opinions religioses.
Art. 3: L’Estat espanyol no té religió oficial.
Art. 6: La professió i la pràctica de la religió catòlica, que és la que l’Estat espanyol, gaudirà de la protecció oficial.
Art. 16: Es garanteixla llibertat religiosa. Ningú podrà ser obligat a declarar les seves creences i ninguna confessió tindrà caràcter estatal.
La religió ha passat de ser una sola, com era la religió catòlica, a passar a permetre la pràctica de qualsevol altre religió
Art. 13: Els espanyols tenen dret a: -emetre lliurement les seves idees, -dirigir peticions individual o col·lectivament a les màximes autoritats,-el dret de petició no podrà executar-se per ninguna classe de força armada.
Art. 34 i 35: Tota persona té dret a : -emetre lliurement les seves idees, -dirigir una petició individual o col·lectiva a les autoritats. Aquest dret no es pot exercir per ninguna classe de força armada.
Art. 12: Tot espanyol podrà expressar lliurement les seves idees mentre no atemptin als principis fonamentals delEstat.
Art. 20 i 21: Tot espanyol té dret a expressar lliurement els seus pensaments, a la producció i creació artística o literària. Té dret a la reunió pacífica i sense armes. En cas de reunió en llocs públics, així com manifestacions, les autoritats hauran de tenir un avís previ.
Al llarg dels anys s’ha mantingut poder-se expressar lliurement, encara que en l’ultima constitució és méspermissiva.
Art. 18: La potestat de fer les lleis resideix a les Corts amb el Rei.
Art. 51: la potestat resideix al poble, que l’exerceix per mitjà de les Corts o el Congrés dels Diputats.
Art. 34: Les Corts votaran les lleis necessàries per l’exercici dels drets reconeguts en aquest Fuero.
Art. 62 i 87: La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat, encara que el Rei també potsancionar i promulgar lleis.
Principalment les lleis només les podia dictar el Rei, però al pas dels anys, el poder legislatiu a passar en mans del Govern, el Congrés i del Senat
Art. 19: Les corts es componen de dos cossos colegisladors, iguals en facultats: el senat i el Congrés de Diputats


Art. 66: Les Corts Generals representen al poble, i estan formades pel Congrés dels Diputats i elSenat. Son inviolables.
Les Corts Generals han estat formades igual des dels inicis, encara que durant la República i la Dictadura no hi havia la presència d’aquestes.
Art. 20: El senat es compon per: senadors per dret propi, nombrats per la Corona i escollits per les Corporacions del Estat.


Art. 69: El Senat és escollit cada quatre anys. Cada província escollirà quatre senadorsmitjançant el sufragi Universal. El vot serà secret, lliure, igual i directe.
El senat passa de ser escollit per l’estat a ser escollit per mitja de sufragi universal. A la constitució del 1931 i duran el fuero dels espanyols, no hi havia senat.
Art. 27: El Congrés dels Diputats es formarà per als qui nombrin les Juntes electorals.
Art. 52: El Congrés dels Diputats es compon dels representantsescollits pel sufragi universal, igual, directe i secret.

Art. 68: El Congrés es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats, escollits per sufragi universal, igual, directe i secret.
Els diputats passen de ser escollits per les Juntes electorals, a ser escollits per les persones del poble.
Art. 29: per ser Diputat s’ha de ser espanyol, tenir majoria de edat i gaudir de tots els dretscivils.
Art. 53: Seran elegibles per Diputat tots els ciutadans que tinguin més de 23 anys, sense distinció de sexe ni estat civil, i que reuneixin les condicions fixades per la llei Electoral.

Art. 78: En cada Cambra hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de 21 membres que representaran als grups parlamentaris.
Les condicions per ser diputat, han anat variant amb el pas dels...