Cuadtos

La filla del mar

1- Autor i caracterítiques

La filla del, és un novel·la escrita per Àngel Guimerà (1845-1924)

Àngel Guimerà, neix a Santa Cruz de Tenerife (ja que el seu pare que era d’origen català, s’hi va traslladar per regentar-hi un comerç ). A l’edat de nou anys, es trasllada de nou a Barcelona;

Biografia de l'autor
Àngel Guimerà i Jorge va néixer a SantaCruz de Tenerife el 1845 i morí a Barcelona el 1924. Va ser poeta i dramaturg. El 1853 es traslladà a Catalunya. El 1879 estrenà la seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia, seguida de Judith de Welp (1883), aquestes obres, s’emmarquen dins la tradició del romanticisme. Després estrenà El fill del rei (1886) i Mar i cel (1888), que obtingué un èxit sense precedents i que inicià la seva etapade plenitud, que s'estengué fins el 1900, i en la qual estrenà les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), que recullen amb trets realistes els homes i els conflictes de la Catalunya coetània. Les tendències romàntiques s'hi mostren més matisades i hi ha constància de les seves inquietuds socials. El seu catalanisme restà explícit en dosmonòlegs, Mestre Oleguer (1892) i Mort d'en Jaume d'Urgell (1896), recreació de dos episodis històrics amb inquietuds contemporànies. Unes altres obres escrites durant aquests anys, d'un valor desigual, són Rei monjo (1890), L'ànima morta (1892), i Mossèn Janot (1898). A partir del 1900 intentà un drama realista i cosmopolita, d'escassa autenticitat, que assenyalà una ràpida davallada en la sevaproducció: La pecadora (1902), Aigua que corre (1902), etc. Produí encara obres de valor, com Sol, solet (1905), retorn al drama realista de temàtica rural, i L'aranya (1906), d'arrel naturalista. Els gusts modernistes s'evidencien en La santa espina (1907), Titaina (1910) i La reina jove (1911). Després d'uns quants anys de silenci, reprengué la seva activitat amb Jesús que torna (1917), condemnade la guerra feta de forma incoherent, i Indíbil i Mandoni (1917), que vol retornar a la temàtica dels anys juvenils. No són més afortunades Al cor de la nit (1918) i Joan Dalla (1921).

Catalunya a finals del s. XIX i principis del s.XX
El segle XIX es va iniciar a Catalunya amb la guerra del Francès contra les tropes de Napoleó, que havien envaït el país. Aquesta guerra va representar una grandesfeta econòmica i demogràfica, però un cop superats els seus efectes, Catalunya va iniciar una important expansió. La població va créixer, es van produir canvis importants en l'agricutura i es va consolidar el procés d'industrialització, que, al seu torn, va generar profundes transformacions socials.
El Romanticisme és un moviment artístic que apareix a començament del segle XIX com a reaccióal culte a la raó que havia imperat en el segle anterior (Il·lustració). Es valora tot el que és il·lògic: el misteri, la imaginació... La intuïció és el millor mitjà per conèixer la realitat i interpretar-la.
Tot i que aquest corrent va afectar tot Europa, en cada país ho va fer d'una manera diferent. Alemanya, per exemple, el va assimilar ràpidament, mentre que a França es va veure frenat perla forta tradició clàssica.
A Catalunya, el Romanticisme va coincidir amb l'època de la Renaixença, període en què la llengua i la cultura catalanes van començar a recuperar prestigi.

Situació de la llengua catalana
Després del període de Decadència que va patir la literatura culta (segles XVI, XVII i XVIII), la literatura catalana va viure un procés de resurrecció gràcies al sorgiment i laconsolidació d'un nou moviment literari, la Renaixença, que va coincidir, a més, amb el naixement del catalanisme polític.
La Renaixença es va proposar la recuperació de diferents signes d'identitat del poble català per mitjà, sobretot, de tres objectius bàsics: la restauració de l'ús de la llengua i la cultura catalanes; la creació d'una literatura catalana culta; la presa de consciència...