Cuento

MARTA I EL RATOLÍ BALLARÍ!

Hi havia una vegada una conilleta anomenada Marta.
Marta tenia unes grans orelles caigudes que tocaven el sòl i el pèl de color canella. Ella era molt tranquil·la,sempre dormia dins de la seva caseta i sols eixia quan cridaven el seu nom o sentia oloreta a menjar.
Un dia mentre Marta era sola a casa aparegué un ratolí que eixí de dintre de un forat. Marta es vaendur un ensurt, mai en la vida havia vist aquell ratolí per dintre de la seva casa.
El ratolí al veure l’ensurt que li havia donat a Marta li digué:
- Tranquil·la Marta. Sóc el ratolí Ballarí. Ja famolt de temps que visc en aquesta casa i et conec molt bé; se que mai eixes de casa i crec que deuríem de fer-nos amics i així poder anar-nos-en a passejar els dos junts.
Marta molt nerviosa li diguéal ratolí:
- Ves-te’n d’aquesta casa, no vull saber res de tu. Estic molt be ací en ma casa no em fa falta eixir a ningun lloc. A més jo tinc molta por.
El ratolí Ballarí es posà molt trist i licontestà:
- Estàs segura que vols que me’n vaja d’ací? Saps que et quedaràs sola, sense ningú?
Marta és quedà una estona en silenci i de sobte digué:
- Doncs bé, pots quedar-te un ratet amb mi,però vull que em balles una mica, ja que si el teu nom es el ratolí Ballarí serà perquè t’agrada molt ballar no?

El ratolí sense pensar-ho dues vegades es posà a ballar, era un artista de la dansa!Marta es quedà bocabadada de veure el ball que havia fet aquell ratolí en un moment i començà a confiar amb ell.
El ratolí Ballarí convencé a Marta per eixir d’aquella casa, anar al parc a jugar, aensenyar-se a ballar i a fer més amics i amigues.
Aquella mateixa vesprada eixiren els dos al parc, Marta tenia por de tot, sentí un coet i es posà dintre de un perol que tenia una xiqueta mentre jugavaamb l’arena d’aquell grandíssim parc i tots rigueren una mica d’ella.
Ballaren i ballaren tota la vesprada sense parar, Marta s’ho passà súper bé, però quan ja era hora de tornar a casa es posà a...