Cuento

VACANCES ESTRANYES
Avui amb la meva família hem anat de viatge cap a ....., ai no sé on és ..... diria que..... no sé però el que sé, és que estem sobre el mar, anem en avió. El tema és que permala sort ha hagut de venir la meva germana amb el seu “novio”, en Pol. Ell està tot el dia molestant-me i em diu tot de coses com: “... que mona la nena.” ; “... que vols petita? “ o simplement em fael que fan els avis, si home allò de la galta mentre diuen: “ Ai, que mono el meu nen... “. Bueno deixem de banda els avis i en Pol i la meva germana Joana. Jo em dic Mireia i tinc 10 anys. Oh! queveig ? .... una illa ... suposo, però és molt grossa i tenebrosa “Quina por”.

L’avió ja ha aterrat i nosaltres hem baixat i ara estem en un taxi que no sé cap on ens porta. Diria que...... ah! a unhotel. Però ... aquestes instal•lacions no són com la de les fotos que em van ensenyar els pares i la Joana. Bueno ho preguntaré a la mare:
- Mare, com és que les instal•lacions no són com les de lesfotos que em vàreu ensenyar ?
- Ai, no ho se pas però diria que ...
- Jo si que ho se - la va tallar la Joana - és perquè les fotos eren de fa 10 anys. Per que ho preguntes ... que tens por? – em vadir la meva germana.
- Jo ? Si home ! – li vaig dir, fent-me la valenta.
Ens han donat les habitacions 665 i 666. A la 665 hi dormiran els pares i a la 666 jo i aquells dos que no se pas on s’hanposat. Però, com que he demanat una clau de recanvi per mi ... no he de patir perquè no pugui entrar a la meva habitació.
Ja hem arribat a la planta, cruïlla més ben dit dels 300,400,500 i 600.Nosaltres hem agafat el passadís dels 600 i hem anat fins a les habitacions. M’he trobat a terra, just al cantó de les escales de emergència, una sabata de la Joana i una altre d’en Pol però no m’hepreocupat i les he deixat allà. Quan he arribat a la meva habitació me n’he adonat que la porta era oberta i no he hagut de fer sevir la clau. M’he posat a llegir sobre el meu llit fins que han arribat...