Cuento

EL PODER DE LA MÚSICA.
Un matí d'estiu Francisca estava junt amb son pare en el saló real del palau. El seu germà major se n'havia anat de cacera i estaven molt preocupats perquè feia dos dies que no tornaven ni ell ni els seus acompanyants. Guillermo sempre havia sigut molt rebel, mai li havien importat els assumptes familiars ni de palau i vivia la seua vida com un verdader senyor, peròsempre que tardaria a tornar a casa manava als seus patges enviar una carta per a avisar als seus familiars.

Al migdia la família reial havia d'atendre un compromís, una menjar, en la que haurien de trobar-se la princesa Francisca i el príncep Héctor. Esta trobada havia sigut planejat al més mínim detall perquè els dos cosins de regnes veïns es trobaren i conegueren, ja que els seus parestenien pensat casar-los per a mantindre units els seus respectius regnes i aliar-se en contra dels moros.
Estant en el saló relaxats, Francisca i son pare, el rei Alexandre, van ser sorpresos per la serventa, que desesperada, va decidir demanar-los opinió per a triar la vaixella que havia d'adornar la taula en un dia tan important. Mentres el rei es va disposar atendre amablement la criada,Francisca i la seua dama es van dirigir cap al seu enorme i luxós dormitori. Una vegada allí, la princesa va vestir les seues millors gales i va eixir novament al saló principal a esperar el seu desconegut cosí.

Sobre la taula del saló, els coberts, els plats, el menjar, el vi, estaven perfectament col·locats. Assentats en les confortables cadires es trobaven Francisca, Alejandro, Miranda lareina i Joan, l'altre germà major de la bella princesa. Tots ells estaven esperant els invitats impacients, desitjant conéixer-los en persona i amb ganes de veure les expressions de les seues cares al veure a ells. Només va ser qüestió d'esperar.
Després de les corresponents salutacions i presentacions tots es van assentar a menjar. Els seus paladars van disfrutar dels grans menjars de quèdisposaven. Acabada el sopar, els reis Alexandre i Ferran, van deixar Francisca i a Héctor en un dels grans jardins del palau perquè pogueren conéixer-se i intercanviar primeres impressions, ja que prompte formarien una família.
Els jóvens prínceps rodejats de criats es mostraven tímids, vergonyosos, cohibits... El príncep Héctor mirava la princesa Francisca avergonyit. Observava el seu pèl dauratbrillar en aquell jardí, els seus ulls verds fent morir d'enveja als déus, la seua pell blanca, fina, jove i la seua boca tan xicoteta i tentadora... A la princesa li donava tall mirar el templat príncep, era realment encantador, no s'havia fixat en els seus ulls, no podia mirar-los indiscretament, però el seu cos era robust i alt, i unes ones castanyes que feien el paper de pèl ondejaven lliurementamb el vent.
Es van assentar en l'herba i van estar parlant sobre els seus coneguts, es miraven cautelosament, amb por de ser descoberts mútuament. De sobte l'estrident ressonar de les trompetes els va fer despertar d'aquella escena romàntica. Era una alarma, algú desconegut s'aproximava al palau. Els jóvens prínceps van entrar corrent en l'immens palau i van buscar les seues famílies, elrei Alexandre va informar de que algú s'aproximava a cavall.
Després d'uns minuts, un templat jove, d'ulls negre i cutis daurada s'aproximava a la porta principal del palau amb intenció de parlar amb el rei. Va estar insistint una bona estona, fins que per fi ho van deixar passar. Uns criats li van indicar el camí i prompte va estar enfront de la família reial.
El jove, cridat Rodrigo, vacomptar la seua història. Va dir haver rescatat el príncep Guillermo quan este va ser atacat pels moros en una muntanya pròxima als Pirineus. Tots van preguntar pel príncep. Rodrigo va respondre que estava bé, que es trobava en perfectes condicions i els va guiar cap a ell. Guillermo es trobava en la part posterior de la carreta de Rodrigo, tenia un aspecte horrible. La seua pell estava tacada de...