Cuentos para educar

En un món on era tot fosc hi vivia en Pere. Un nen de color roig. A Pere li havien passat moltes coses lletges abans de tenir la família que tenia ara: Era adoptat.
Els seus pares adoptius, elJosep i la Marta, eren de color gris i negre. Gris n’era la Marta i negre n’era en Josep.
Pere, per les coses lletges que li havien passat, jugava sempre sol. ¿Sabeu per què? Doncs és molt senzill:Sempre pegava per poder emportar-se les joguines dels altres a casa seva! És per aquest motiu que els altres nens no volien jugar amb ell i quan el veien fugien!.
Un dia, per la nit, quan tot està ensilenci i tan sols es senten els grills... en somnis li va aparèixer una fada. ¿Sabeu qui era? La Fada dels Somnis! Qui en molt d’amor li digué:
Vols venir amb mi a veure els altres nens que fan mentredormen?
En Pere es va queda bocabadat, no sabia que dir ni que fer! Ella li va agafar de la mà i el va pujar dalt d’un núvol per a que no caigués i mentre volaven per tot els racons d’aquell món queera fosc, va veure que tots els nens volien jugar amb ell! Però es clar, si ell no era un bon amic, si no sabia compartir les joguines i deixava de pegar... pot ser, i tan sols pot ser podria jugaramb ells.
Clar que per a poder fer això havia de canviar! Sabeu que va passar llavors? De mica en mica la foscor d’aquell món va anar canviant, i tots els nens que eren de colors es van tornar decolor del Arc de San Martí! Sí, sí, tal i com us ho conto!
Ara en Pere, podia veure com eren els nens de veritat, perquè dins del seu cor, tan gran com un camp de futbol, era tan fosc com una nitd’hivern on tan sols es sent el xiuxiueig del vent!
L’endemà, quan es va despertar va notar com un petit cuc d’alegria se li hagués ficat dins de la seva panxeta, i va comprendre que les coses lletges queli havien passat, el seus amics i amigues no tenien culpa i que els seus pares adoptius tampoc. Es per això que us dic nens i nenes que si mai us passés alguna cosa com en Pere, ho heu de contar a...