culte grec


Divinitats del cel

Molts déus grecs simbolitzaven fenòmens de la natura; així:
Hèlios representava el Sol.
Selene era la deessa de la Lluna.
Eos era la deessa de l’albada, i va engendrar elsquatre vents, les estrelles i l’estel del matí.

Els grecs van donar nom a les constel·lacions d’estrelles visibles a ull nu. Aquests noms encara es conserven avui dia: Orió, les Plèiadas,Andrómeda, l’Óssa Major, etc.

Déus i genis de la terra i de la fecunditat
Hi havia un grup de déus oposats als déus de l’Olimp i de las aigües que vivien a la superfície de la terra i tenien contacte ambels déus infernals:
Gea, la deessa de la Terra.
Rea, la mare de Zeus era una representació de la Gran Mare, forma de divinitat que apareix en totes les cultures.
Dionís era el déu del vi i del’alegria i també la representació de la fecundació de la terra. Els sues ritus religiosos deriven principalment de l’orgia i l’embriaguesa, i les seves festes, les Dionísies, van tenir una gran importànciaen l’origen del teatre.
Les nimfes, divinitats menors que apareixen sovint al voltant de Dionís i representen de forma capriciosa l’activitat de la natura, defugien els humans i es refugiaven en lasoledat del bosc.
Els sàtirs i els faunes eren la versió masculina de les nimfes.

Déus de l’infern i de la mort
Originàriament, Persèfone era una deessa dels cereals. Per als grecs, el gra enterratque rebrotava era una imatge de la resurrecció de l’ànima. Aquesta deessa va acceptar el seu paper de reina dels morts i acompanyava sempre el seu marit, Hades.

Els herois
Normalment, els heroiseren fills d’una divinitat i un ésser humà i, amb l’ajut dels déus, participaven en gestes extraordinàries.
L’heroi més famós i popular de tots és Hèracles, fill de Zeus i una mortal, dotat devalor, audàcia, fortalesa, bon humor i sensibilitat envers els més dèbils. Alhora, era luxuriós i golafre i adreçava el seu temperament violent contra les injustícies. Hèracles va culminar dotze...