cultura audiovisual 1º bat

Evolució de la fotografia.
Per ordre cronològic: Daguerreotip és una imatge positiva sobre una làmina de coure que prèviament havia estat tractada amb una imprimació argentada i sensibilitzada amb vapors de mercuri, col•locada a la càmera obscura i exposada, revelada i fixada aquest invent fou patentat per Louis Daguerre. Amb el Calotip es va millorar els Daguerrotips, introduint el procedimentnegatiu-positiu, que permetia, a partir d’una imatge negativa feta amb paper sensible i transparent, fer múltiples còpies per impressió. Devem aquesta millora a Fox Talbot. Amb la Càmera Kodak es va introduir el suport de cel•luloide per a substituir el vidre, permetent fer fotos en seqüència sobre una tira flexible i transparent i es va treure al mercat càmeres petites, fàcils de fer servir i abaix cost, factor clau en la difusió i consum massiu d’un producte que posava a l’abast de qualsevol persona la producció de fotografies. Aquest impuls el devem a George Eastman.
Càmera obscura: és una habitació o capsa buida totalment tancada a la llum excepte per un forat; els raigs lluminosos que provenen de l’exterior il•luminat penetren a través d’aquest orifici a l’interior de la cambra iprojecten a la paret contrària a la del forat la imatge exterior reduïda, invertida i amb els seus colors naturals.
El diafragma
En fotografia, el diafragma és un sistema de làmines fines que permeten l'estrenyiment variable. Està situat entre les lents de l'objectiu i permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera.
Sol ser un disc o sistema d'aletes, i permet ajustar i controlar elpas de la llum. Les progressives variacions d'obertura del diafragma s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.
Diafragma i número f
La capacitat que té un objectiu per deixar passar la llum s'anomena lluminositat . Una de les maneres d'indicar aquesta lluminositat és mitjançant el número f que es defineix com la divisió dela distància focal de l'objectiu pel diàmetre de l'obertura efectiva. Aquesta relació dóna lloc a una escala normalitzada en progressió de : 1 1,4 2 2,8 4 5,6 8 11 16 22 32 45 etc. El salt d'un valor al següent s'anomena pas. El valor mínim que pot tenir el nombre f és 0,3. Encara que aquest valor és inabastable en la pràctica.
Diafragma i nitidesa
El diafragma té conseqüències directes tambéen la nitidesa de la imatge. Amb obertures petites (nombre f alt) s'obté major nitidesa. I amb obertures grans (nombre f petit) s'obté nitidesa, però en una àrea més limitada, a causa de l'increment de la profunditat de
Una vegada més, la tècnica de “resposta per eliminació” permet que reduïm la pregunta a la resposta de dos elements, perquè si analitzem les propostes, la segona “ el nombre findica...”, requereix una resposta de definició, i les altres dues una resposta més concreta relativa als efectes que determinat paràmetre genera.
Els objectius
Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo. La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crearla imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge la captarà el suport sensible: sensor d'imatge en el cas d'una càmera digital, i pel•lícula sensible en la fotografia química.
Objectius gran angular: Objectiu l'angle del qual de visió és major al de l'objectiu normal (generalment entre 60 i 180º). S'utilitzaran per als plànols generals on ens sigui necessari abastar un gran anglede visió. La seva característica principal és que proporcionen gran profunditat de camp. Solen distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes.
o Objectiu normal: Amb un angle entre 40 i 65º s'assemblen a la visió de l'ull humà. La seva utilitat se centra en la representació d'escenes sense càrrega dramàtica. La seva profunditat de camp és moderada. No sol presentar-se distorsió de la...