Cultura fisica

Jo no sé com seré en el futur. No sé com seré, què seré ni qui seré. No sé si tindré una vida previsible, com tanta i tanta gent té. O si tindré una vida plena d'emocions, una vida rarota, osenzillament diferent, no ho sé. Ara bé, si sé alguna cosa, aquesta cosa és que ara mateix, no vull res més que això que tinc. Ara. De Petita m'he preguntat si la felicitat és real; si es pot tenir tot; o siexisteix la perfecció. I arribes tu i sense saber-ho em dones les respostes a totes aquestes preguntes. Si, la felicitat existeix, l'he conegut al teu costat, i es pot tenir tot quan no desitges resmés i aquest estat de felicitat i de no desitjar res més, és senzillament perfecte. N'he tingut relacions. Però sempre sabia que el més segur era que allò tingues un final, que s'acabés algun dia. Iara, sé que tot el que tinc amb tu no s’acabarà mai, tot just es el primer cop que m'enamoro. No he estat amb gaires nois/íes i em seria igual no estar mai més amb cap altre que no fossis tu. I no empreocuparia, ni tindria enveja de la gent que hagués experimentat més que jo perquè és que no ho necessito, de veritat que no necessito res més que això, res més que tu. Jo aquesta felicitat no l'haviaconegut mai, i encara segueixo coneixent-la. I es possible que molta gent, gent gran, pensi que és un amor adolescent, passatger com tants d'altres. Que la distancia que tenim serà un obstacle. A totaaquesta gent, els planyo. Perquè si no em comprenen, deu ser que ells no han experimentat aquesta sensació. Aquesta sensació que sento i es tan meva i tan única. I que per res del món ningú em podràrebatre. Per més que diguin, per més que critiquin o pensin el que vulguin. Que això que sento per tu, és meu i només meu! I ho compartiré amb tu sempre. No puc demanar més ni vull demanar més del quetinc. Tot és perfecte. De vegades penso en tot el nostre gran amor, que amb lo gran que és el món... Ens haguessim trobat tan a prop, i tan aviat. Nomes vull dir-te que cada somriure teu en roba un...