cultura popular catalana

2. Introducció
Van Gennep Es rebel·la, contra aquesta investigació de despatx que privilegia l'objecte - que es pot exposar a un museu- en detriment del pensament o de la creença, la qual ha empentat l'home a formar-lo. S'interessa per l'etnografia adherida a la sociologia...
El que interessa a Van Gennep són les tradicions populars vives que pot apropiar-se sobre el terreny i recollir de lamateixa boca dels que les encarnen.
"El que importa és ressuscitar en tots nosaltres l'interés públic pels nostres costums, creences, dites, cançons i arts populars. La vida de les nostres províncies és lluny de ser coneguda a fons i científicament. Queda per descobrir i descriure milers de fets. (...) Però molt sovint, als investigadors locals els manquen els coneixements generals i el mètode.A més, el folklore és una ciència activa i agradable, en allò que exigeix unes exploracions directes i pertoca a l'estudi de l'art i la literatura".
Van Gennep:
1.-Fixa l'etnografia en un camp d'estudi més ample que el de l'etnografia exòtica la qual tendeix a privilegiar les pràctiques religioses o màgiques.
2.- Privilegia l'estudi de la natura, la qual explica molt sovint el comportamentde l'home, inclòs l'home contemporani.
3.- Preconitza(com subratlla Nicole Belmont) el mètode de seqüències, en contra del mètode comparatiu de l'etnografia clàssica il·lustrada en particular per Frazer, que consisteix en aïllar uns fets i establir el paral·lelisme amb d'altres fets que presenten una lleugera semblança.. "Per a Van Gennep, els sentits i valors dels rictus depenen del conjunt delqual formen part i més en particular dels actes que els precedeixen i d'aquells que els segueixen".
Relació d’un fet amb el seu context.
I precisa: "Per a comprendre un ritus, una institució o una tècnica, s’ha d’extraure arbitràriament el conjunt cerimonial, jurídic o tecnològic del qual formen part; però, per contra, s’ha de considerar cada element d'aquest conjunt en les seues relacions ambtots els altres elements".
És a propòsit de la funció social atorgada a la literatura popular oral que comenta d'aquesta manera Nicole Belmont: "Imaginem un poema de forma i de contingut qualsevol. Si el contem en qualsevol lloc, en qualsevol moment del dia, sense tenir en compte l'ocasió, és un conte; pel contrari, si el contem en un moment solemne i va acompanyat d'un ritual celebrat perpersonatges considerats com sagrats, aleshores és un mite". I conclou: "La forma de la història és la mateixa en els dos casos, i tots els detalls són els mateixos, però la funció, és a dir, el paper social, difereix".
Així mentre l'etnografia apèndix de la sociologia prefereix el despullament d'arxius, a balxar a treballar sobre el terreny, Van Gennep preconitza el contrari: "El folklore no és unaciència de despatx; és una ciència d'alre lliure i de laboratori, en aquest sentit el laboratori serà tota la nació, o una de les seues parts menys vastes, província, zona o inclòs un poblet".
Els treballs de Van Gennep
A partir del buidatge dels munts d'arxius locals i de publicacions fragmentàries, va agrupar en una síntesi tot el que ha estat consagrat al folklore del seu país, incorporant-hiels seus propis descobriments, les respostes als milers d'enquestes, i afegint-hi les respostes als milers de qüestionaris difosos entre el informadors locals que havia contactat al llarg dels anys.
Va concebre d'acord amb la metodologia i les estructures elaborades en les monografies regionals, el Manuel de folklore françals contemporaln el qual comprén tres volums:
1. Del bressol a la tomba(nalxença, bateig, infància, adolescència, matrimoni, funerals).
2. Cerimònies de collita (carnavals, quaresma, Pasqües, cicle de malg, la festa de Salnt- Jean, les cerimònies agrícoles i pastorals de l'estiu i de la tardor, cicle de dotze dies).
3. El folklore de la natura, màgia i bruixeria, medicina popular, literatura, cançons, jocs, folklore social i jurídic, arts populars, costums....