Cultura vs. Natura

CULTURA vs. NATURA
La relació entre cultura – individu neix a partir de trobar en les relacions socials i culturals l’explicació a les tensions que pateixen els individus.
Segons Freud, lacultura és la causa de la pèrdua de la pròpia autenticitat, de la llibertat, de la nostra individualitat. La cultura ens condiciona, fins a tal punt que som el que la cultura ens permet ésser: és larepressió dels nostres desitjos. Però som nosaltres, els homes, els que ens encadenem, depenent de la resta d’éssers humans per acomplir les nostres necessitats biològiques, les quals tan sols podem acompliren societat (conservació de l’espècie, supervivència). L’home és en societat, viu en societat i es desenvolupa gràcies a ella, llavors el que caracteritza els individus són referents que la societatmateixa ha establert per tal d’harmonitzar la convivència, objectiu, aquest, de la cultura. Tot allò que desentona en la conducta d’un individu o un grup social ha de reprimir-se, doncs aquestaconducta que els mateixos individus reprimeixen és tabú. La repressió que exerceix la cultura aporta una major fragilitat a l’home enfront la natura; Freud pren la cultura com a forma repressiva que s’oposaa l’instint de la natura en la pulsió de la vida i en la pulsió de la mort. L’instint de mort que s’exterioritza a través de l’agressivitat és la disposició primitiva i autònoma del ser humà. Freudveu la cultura com l’herència apresa socialment, per això es contraposa a la natura. La cultura com esdeveniment tecnològic en el triomf sobre la naturalesa, com a manifestació no instintiva o com larealitat objectiva on la seva existència roman en una dimensió distinta a la natural són les que impedeixen acomplir a la cultura la seva finalitat de trobar la felicitat; les situacions de sofriment,com la por a la mort, l’amenaça del món exterior i el temor als vincles socials són les que impedeixen acomplir aquest propòsit, el que fa que la culpa sigui el principal problema de desenvolupament...