CURAS PAELATIVAS

LA VIVÈNCIA DE LA MALALTIA I LA MORT. CURES PALEATIVES. ASECTES PSICOLÒGICS.
TRAJECTÒRIA PSICOLÒGICA
Període de malestar emocional: por, esperança, ràbia, qüestionaments personals.
Diagnòstic: hi ha símptomes previs que fan pensar en alguna possible malaltia. El metge valora si és rellevant o no per poder establir un diagnòstic de la malaltia. I en funció de l’estadi de la persona pot sertractat o no. Si diuen que no es pot tractar perquè ja està molt avançat, pot ser que arribi a morir. Això genera emocions de por, tristesa, esperança, etc.
Després d’iniciar el tractament:
Davant d’una recidiva o progrés de la malaltia:
A la fase avançada – terminal.
Totes les etapes generen una certa d’emocions.
ASPECTES PSICOSOCIALS DE LA MORT
Atributs de la mort:
Mort justa vs. Mortinjusta: una mort justa consisteix en quan ja s’ha viscut tota la vida i que per vellesa, ja tocava. Una mort injusta seria quan mor i no li tocava (EX: nens, joves,...). generen unes emocions pels
Morta anunciada: la persona manifesta una malaltia crònica, fa tractaments però no funcionen i acaba morint.
Mort súbdita: per exemple atac de cor pot ser que hi hagi malaltia prèvia o no. Generamoltes reaccions emocionals. És una situació que passa cada dia.
Mort accidental: és semblant a la mort súbdita.
Hem de veure la mort com el continu de la vida, néixer, però sempre que la mort passi al seu temps (D. Gracia, 2004). s’han complert els objectius vitals quan s’ha tingut una vida plena. Aquests objectius vitals són diferents per a cada persona. (Maslow, motivació i realització).
TIPUSDE MORT:
Mort pròpia: el que experimenta la persona que s’està morint. Les emocions i reaccions emocionals són pròpies i dependran de la seva història prèvia.
Mort d’altres: éssers estimats i altres. Els altres són els autors i la persona (jo) és l’observador.
“La forma de morir, es lo que maraca la diferencia, entre una persona y otra” i aquí intervé el psicòleg amb les cures paleatives.L’experiència prèvia marcarà la diferència entre el procés de morir d’una persona respecte a un altre.
Dins de la societat occidental no s’accepta la mort com un fet natural, sinó que la causa recau en els metges i les males tècniques curatives que han realitzat. Per solucionar-ho, hem de saber on hem de col·locar les cures paleatives, és a dir, que ajudaran als pacients que estan apunt de morir.MALALTIA EN SITUAICÓ TERMINAL
Presència d’una malaltia avançada, progressiva i que no té tractament per curar-la i morirà. O pot haver complicació de la mateixa.
en el diagnòstic ens informa si la malaltia és curable o no. Si és curable pot iniciar un tractament i després del tractament es pot curar o no. També pot recaure o no.
No hi ha tractament per curar-la.
Presència de nombrosos problemes,símptomes múltiples, multifactorials i canviants. Pot aparèixer un mal funcionament dels òrgans vitals, que la persona cada vegada estigui més dèbil.
Dolor total: hi ha diferents interaccions: físics o biomèdics, espirituals / culturals, aspectes psicològics i social / familiar. I la interacció de tots aquestes aspectes dóna al dolor total
Gran impacte emocional: perquè tenim la presènciaexplícita o implícita de la mort. Sabem que hi ha un punt final. Què passa quan la família no vol que el pacient sàpiga que s’està morint?
El malalt no té suport malgrat té sentiments de por, pateix. I per una altra banda, també patiria la família (sentiment recíproc).
Pronòstic de vida inferior a 6 mesos.
Els símptomes que pateix el malalt però que no tenne cap amenaça, no haurien de tenirimportància. A les majories dels casos, una atenció prioritària des del punt de vida de la paliació del patiment.
És molt important explorar quina és la situació, símptoma, estímul o estat concret que percep el malalt com una amenaça important per la seva existència.
HISTORICALLY, A DICHOTOMOUS DIVIDSON OF GOALS OF CARE
Focus on curing illness: cura
Little attention to relief of suffering care...