CURIAL E G ELFA

CURIAL E GÜELFA



RESUM 1:

3.1. Estructura i argument.

El Curial e Güelfa és una obra que es demostra com a perfectament planificada. Només cal veure que el que l’autor anuncia a cadascun dels pròlegs s’esdevé efectivament a cada llibre i que el lligam entre cada part està molt ben construïda. Molt segurament l’autor té des del principi, si més no “in mente”, l’esquema de la seva obra : elprimer llibre, dedicat a l’amor, el segon, a la cavalleria, i el tercer, a la ciència. La combinació d’aquests tres elements és el que configura el personatge del perfecte cavaller que acaba sent Curial.

Llibre I.

Curial, jove noble llombard sense fortuna, entra al servei del marquès de Montferrat. La germana d’aquest, una jove de quinze anys, ja vídua i anomenada Güelfa, se n’enamora i decideix,secretament, de fer-lo el seu cavaller.
Ella avançarà Curial, és a dir, li donarà tots els diners que calgui perquè vesteixi i visqui amb honor, com a bon cavaller, però ell ha de fer-se digne de tal protecció incrementant el seu honor en empreses cavalleresques; no haurà d’exigir a la seva dama més amor del que aquesta li vulgui donar, i mai no farà pública aquesta relació ; si aixòfeia, perdria l’amor i la protecció de la seva dama.
Curial intervé en defensa de l’honor de la duquessa d’Àustria, acusada d’adulteri; amb aquesta empresa es dóna a conèixer a tot Europa, amb la qual cosa demostra a la Güelfa ésser mereixedor de la seva protecció, però els conflictes també augmenten, ja que el duc de Baviera, pare de la duquessa d’Àustria, li ofereix en agraïment la mà deLaquesis, una altra filla seva. Aquesta s’enamora de Curial i ell, en la seva companyia, comença a oblidar-se de Güelfa.
Per la seva banda, la Güelfa rep la bona notícia de la victòria de Curial, però també rep la informació deformada de les relacions entre Curial i Laquesis. A partir d’ara, i fins al final de l’obra, la Güelfa es trobarà dominada per una profunda gelosia.
Llavorsella envia Melcior de Pando per vigilar el seu estimat i per fer-lo tornar al seu país. Quan són a Catalunya, el rei Pere el Gran l’acull amb grans honors. I així acaba la primera part, que narra la vida de Curial abans dels vint anys.

Llibre II.

Aquest llibre relata les aventures de Curial a l’edat de vint i vint-i-un anys. El protagonista va a Melú, on el rei de França ha convocat un torneig,acompanyat d’una donzella de la Güelfa que té com a missió vigilar el comportament de Curial. Ell ha de lluitar diverses vegades, tant contra aquells que cometen injustícies com contra els que volen apoderar-se de la donzella.
En el viatge troba Pere el Gran i lluita al seu costat als torneigs de Melú, dels quals sortiran vencedors. Seguidament, Melcior de Pando ordena a Cuiral que es quedia París. Allà lluita contra un altre cavaller famós, Snglier de Vilahir, i el derrota.
Mentrestant, dos vells envejosos, expliquen a la Güelfa que Curial i Laquesis estan enamorats i calumnien el protagonista. La Güelfa, decideix de deixar de protegir-lo i de no perdonar-lo fins que els reis de França, la cort del Puig de Nostra Dona i tots els enamorats allí presents li ho demanin icridin “mercè !”. Laquesis, per la seva banda, es casa amb el duc d’Orleans. Curial, sol i desesperat, s’empobreix i en va demana a la Güelfa que el torni a acollir.
Llibre III. Curial abandona Montferrat i després de diverses aventures a gênova, Sicília i Nàpols, arriba a Alexandria i va a peu fins a terra santa. Al Sinaí troba Sanglier, el cavaller a qui havia vençut. Aquest li ataca durament lavanitat de l’amor i la vida cavalleresca.
Es trasllada a Grècia i visita el mont Parnàs. Aquí té un somni mitològic, en el qual és coronat com a gran cavaller i poeta. La fortuna, però, es mostra enemiga de Curial. En retornar cap a Gènova, la nau que el transporta és desviada vers les costes africanes per una tempesta.
Els moros capturen l’embarcació i en maten els tripulants,...