Cándido

CÀNDID, L'INNOCÈNCIA PERSONIFICADA

SOBRE VOLTAIRE.
François Maire Arouet era el nom vertader de Voltaire, nascut l'any 1694 a París. Fou un historiador, filòsof, escriptor i advocat que visqué durant el s. XVIII. Estudià al col·legi Louis-le-grand on els jesuïtes van ensenyar-li llatí, grec i retòrica. En els anys següents va escriure Amulius i Numitor, estudià dret i el seu padrí jovel'introduí dins la societat llibertina. Durant la resta de la seva vida va escriure grans obres sobre temes diferenciats, viatjà molt i es va haver d'exiliar unes quantes vegades. Finalment, mor a París a l'any 1778.

El seu pensament fou il·lustrat i per això intentà classificar tots els aspectes de la vida humana de forma racional. Criticava la realitat del seu temps i proposava alternatives bonesi justes per un món millor i volia fomentar el procés de la humanitat en tots els camps. Les idees religiones de Locke l'inspiraren i per això defensa una religió “natural” i racional, sense miracles ni profecies, etc. Per ell la religió és la creença en un déu creador i el coneixement dels deures o manaments morals producte de la raó, comuns a totes les religions. Per ell els llibres sagrats iels dogmes eren irracionals i indemostrables i per això la religió “natural” no els té en compte. El que proposa és el respecte entre diferents religions encara que troba que el més lògic és abandonar-les i practicar el deisme (religió natural).

Voltaire va viure el Segle de les Llums, una època caracteritzada per l'exaltació de la raó humana, la ciència i el respecte cap a la humanitat. Peraixò, utilitzava les seves obres com una forma d'ensenyar el poble fent crítiques i sàtires sobre l'església i la política, escrivint-les concordant amb les seves teories, cosa que el va dur a un parell de conflictes. Va escriure teatre i poesia encara que destacà en narrativa. L'obra que hem llegit, Càndid o l'optimisme, és una de les obres de Voltaire més conegudes i és un conte filosòfic escritl'any 1759 en el que l'autor tracta amb ironia la filosofia de Leibniz. Altres obres seves que tengueren èxit son Cartes angleses, Diccionari filosòfic, Èdip i La Henriade.

El s. XVIII, durant el qual va viure Voltaire, es caracteritzà per la il·lustració. Es volia alliberar la societat de l'obscuritat del passat, combatre l'absolutisme, promulgar la llibertat, la tolerància entre religions, etc.En fi, que defensaven els homes com a éssers superiors i la igualtat entre ells. Contra això sorgí el Despotisme il·lustrat amb “tot per al poble però sense el poble” a causa del qual hi hagué polèmica i revolucions, la més coneguda fou la Revolució Francesa, a la qual moriren Lluís XIV i Maria Antonieta.
EL CONTE FILOSÒFIC
L'obra llegida és una narració escrita en prosa dividida en trentacapítols en els quals Voltaire ens explica el viatge d'un jove després de ser expulsat del castell d'uns barons de Westfalia on vivia. Des d'aquest punt de vista se podria dir que és un simple conte o novel·la que retrata l'aventura d'algú però no sols és un conte, sinó que un conte filosòfic. Consta de les mateixes parts que una simple narració, introducció (des de ens introdueix la vida de Càndidfins que aquest és fet fora del castell), nus (des de que es troba amb els Búlgars fins que arriben a Constantinoble) i desenllaç (des de que troben a Cunigunda i a la vella fins que decideixen cultivar el seu hort i resignar-se a viure així) però això no és el que el fa ser un conte filosòfic, sinó que el contingut és lo que ho determina.

Voltaire introdueix dins la trama un savi, un filòsofque defensa res no pot ocorrer d'altra forma a la que ocorr perquè tot ocorr de tal manera per arribar a una finalitat i aquesta és la millor, per tant, si tot succeeix per arribar a la millor de les finalitats, el món és el millor de tots i per tant és perfecte. El paper que fa el filòsof Pangloss és el d'introduir i mantenir present durant tota l'obra aquesta tesi filosòfica que Voltaire no...