Dadaismo

EL DADAISME (1916- 1920aprox.).

És un moviment d’entreguerres (I i II Guerra Mundial). Sorgeix a la ciutat de Zürich (país neutral). Els joves artistes parisencs emigraren allí per tal d’evitar la guerra.
1916 : Es funda el cabaret Voltaire, l’espai de reunió dels dadàs. Número 1 del carrer Spielgasse. Al número 12 vivia Lenin.
Els dadaistes es definien com anarquistes.
Tristan Tzara, homede lletres, fundador del dadá. Rumà, estudiava filosofia i arquitectua a Zürich. Objectiu: atacar la societat que havia causat la guerra (tot). El moviment més radical de tota l’història de l’art, progressita, transgressor i ídol de moltes generacions posteriors (pop art, punk,etc.).
No inventen ningun llenguatge pictòric nou, ataquen a les vanguardes agafant elements de les mateixes. Destruccióde les pròpies obres. Lo més important fou el pensament artístic i no la producció. Obres efímeres, velades dadaistes- precedents de les performances i els happenings- en el cabaret Voltaire.

Artistes que formaven el moviment Dadá:
- Tristan Tzara. Rumà. Perfil semblant a Marinetti i Apollinaire.
- Marcel Janco. Rumà.
- Hans Art (Jean Art, el nom en francès). Alemà.
- HugoBall. Alemà. Fundador del cabaret Voltaire.
- Sophi Taubert. Suissa. Parella de Hugo, treballava amb teixits.
- Richard Huelsenberc. Alemà.
- Emmy Hennings. Alemana.
- Hans Richter. Alemà.

DADÀ és no-res, no significa res. La negació absoluta de la raó. El pensament racional i el positivisme, causa de la Guerra. Estètica nihilista.

“Dadá está en contra de la bellezaeterna, de la eternidad de los principios, de las leyes de la lógica, de la inmovilidad del pensamiento, de la pureza de los conceptos abstractos y de lo universal en general. Y ahora Dadá propugna: la desenfrenada libertad del individuo, la espontaneidad, lo inmediato actual y aleatorio, la crónica contra la intemporalidad, la contradicción: el no donde los demás dicen si, el si donde los demás dicenno, la anarquía contra el orden y la imperfección contra la perfección.”
Manifiesto dadaísta. Tristan Tzara (1918-1920)

Lo que importa del dadaista és l’actitud, la disposició front a lo artístic. Interessa més el gest que no pas l’obra. El gest dadaista es dirigeix en moltes direccions, no només l’artística. Gest de provocació contra la societat establerta. La provoació, l’element preferitdels dadaistes per expressar-se. Unió d’art i vida, anhel molt gran a partir del romanticisme (l’exemple dels quatre postimpressionistes estudiats), es cumpleix en el dadaisme. Després d’aquest es torna a separar per no juntar-se més.

MARCEL DUCHAMP (1887-1968)

Artista francès. Primera etapa a París, obra cubista. La section d’or, grup cubista format per ell i els seus germans (Jacques Villoni Raymond Duchamp-Villon).
Obra de la seva etapa cubista: “Nudo bajando una escalera” (cubisme sintètic, obra propera al cubisme analític. El moviment recorda al grup futurista).
[pic]
Duchamp es trasllada a Amèrica, el seu treball dadaísta es realitza a Estats Units (Nova York). Allí forma un grup dadaísta, es format per ell mateix i Francis Picabia (Man Ray, en algunes ocasions tambéparticipà). Abandonà l’art al 1918. Va viure i va morir a Estats Units, mai es tornà a instal·lar a París.
1944-1966.“Etant Donnés: 1 la chute d’eau, 2 le gaz d’eclairage”. Precedent de l’instal·lació conceptual. Espai: una habitació de casa seva. Obra canviant, conjunt d’escultures i pintures.
Després de la seva vida artística es dedicà completament als escacs de forma professional, arribà tenir un granprestigi i talent.
1913. Sense títol. París. Agafa una roda de bicicleta i la col·loca sobre un taburet. Primera obra d’aquestes característiques.
[pic]
1914. Sense títol. L’obra consisteix en un “botellero”comprat al Bazar de l’Hotel de Ville.
[pic]
1915- Es muda a Nova York. Allí dona un nom genèric a les seves obres anteriors: readymake (llest i preparat)- definit per ell mateix com...