Dades bàsiques agricultura catalana


Dades bàsiques i macromagnituts agràries de Catalunya. Distribució dels principals conreus. Censos ramaders. Distribució geogràfica dels principals conreus i produccions ramaderes. Importància dels subsectors agrícola, ramader i forestal. La pesca marítima. La producció final agrària. Les despeses de fora del sector. La renda agrària. La població activa agrària: evolució i perspectives. Elsector agrari català en relació als altres sectors econòmics. L’economia agrària catalana dins del marc comunitari.


1. Distribució de la superfície
2. Ramaderia
3. Importància del subsector agrícola, ramader i forestal. Relació amb altres sectors econòmics
4. Pesca
5. Macromagnituds econòmiques del sector agrari
6. La població activa agrària
7. L’economia agrària catalana dins del marccomunitari
8. bibliografia
9. webgrafia


1. Distribució de la superfície
1.1. Distribució general

L’aprofitament agrari de la superfície de Catalunya està condicionat per factors físics (orografia, sòl i clima), per la disponibilitat d’aigua, per la pressió demogràfica i urbanística sobre el territori i per les diferents orientacions de les polítiques regionals i sectorials (PAC).Catalunya és eminentment forestal, més de la meitat del territori (62%) és superfície forestal, que no vol dir que siguin boscos. La llei forestal de Catalunya 6/88 considera terreny forestal o superfície forestal tot aquell que no és agrícola, ni urbà, ni xarxa viària. És per tant una definició molt amplia i poc concreta ja que algunes estadístiques inclouen també com superfície forestal les aigüescontinentals. En el cas de l’estadística de distribució d’usos del sòl del DAR, es considera superfície forestal la suma de boscos, bosquines i altra vegetació sense incloure les aigües continentals (estan dins del grup d’àrees sense vegetació). Pel que fa a la resta del territori, les terres de conreu representen el 28% del territori, la superfície urbanitzada i infraestructures el 6% i les àreessense vegetació el 4%.



















Font: DAR.

Bosc: tot terreny poblat per arbres. Bosquines: màquies, garrigues, arbust, matollars i situacions de transit entre bosc i matollar. Altra vegetació: prats, pastures, vegetació zones humides, erms pasturats. Àrees sense vegetació: sòls nus roquissars, escarpaments, llacs, embassaments i rius. Conreus: terrenyssembrats, plantacions d’espècies anuals o plurianuals, sempre amb forta intervenció humana (cultius herbacis, llenyosos i guarets). Territori urbanitzat i infraestructures: nuclis urbans, zones industrials i comercials, infraestructura viària.

1.2. Terres de conreus
1.2.1. Distribució per demarcacions

Lleida és amb diferència la demarcació amb més superfície de terres de conreu, amb 399 milersha representa el 43% la superfície conreable de Catalunya. En canvi, si s’analitza en termes relatius, Tarragona és la que dedica, percentualment, més superfície del seu territori a l’agricultura. Per contra, Girona és la demarcació amb menys superfície conreable (12%).


Terres de conreu
% terres de conreu dins la demarcació

ha
%

Barcelona
141.902
16%
18%
Girona
106.524
12%18%
Lleida
398.977
43%
33%
Tarragona
260.189
29%
41%

La incidència del regadiu a Catalunya és relativament petita, només el 29% de les terres de conreu són en regadiu (263 milers ha) i el 71% restant en secà (644 milers ha). Predomina el reg per gravetat, més de tres quartes parts de la superfície regable és per reg tradicional. En els darrers vuit anys la superfície en regadiu ha crescutun 4% i des del Departament s’està impulsant la modernització de regadius ja existents. En termes relatius Catalunya té més superfície regable que l’Estat Espanyol, ja que en aquest les terres en regadiu només representen el 14%.

Per grans grups de conreus, el herbacis són els que més superfície ocupen, representen el 61% de les terres conreables. El conreu predominant és el dels cereals...