Dale

FEM D’HISTORIADORS

Per què podem afirmar que els obrers de les indústries del segle XIX vivien malament?

Els obrers en el segle XIX eren coneguts com el proletariat. Originalment aquestes erenles persones que no tenien moltes riqueses i normalment l’única que posseïen eren els seus fills, ja que aquests podien aportar un nou salari a la casa. Inicialment aquest aspecte era un termedespectiu fins que Karl Marx el va definir com una nova classe social. El proletariat són aquelles persones les quals no disposen de la propietat dels mitjans de producció i que han de llogar la seva forçade treball a canvi d'un salari per a la seva subsistència. Cal recordar que els obrers representaven la major part de la població, l’altre part era la burgesia, els nobles i els eclesiàstics.

Larevolució industrial va provocar, en molts casos, un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors. Les grans quantitats d’homes, de dones i de nens que van abandonar el camp i van emigrarcap a les grans ciutats industrials. A Anglaterra aquestes emigracions van moure gairebé dos milions de persones del camp cap a les grans ciutats com ara Londres i Edimburg. Aquests van haver demodificar els seus hàbits de vida per uns que eren més durs i sobretot, diferents i desconeguts. D’aquestes masses pageses desplaçades cap a les fàbriques en va néixer l’obrer assalariat.

El maquinismeva fer desaparèixer, a poc a poc, l’artesà que dominava tot el procés de fabricació d’un producte. La divisió que va sofrir el treball durant la Revolució Industrial va fer que cada obrer nomésparticipés d’una petita part del procés productiu, la qual cosa significa que ja no es necessitava una especialització en cada una de les parts del procés productiu, si no un domini d’una fase en concret.Els assalariats van ser la força necessària per moure màquines i manipular objectes per poder tenir una millor producció i així obtenir més abundància de productes pel comerç, la qual cosa...