Dani Jarque

“EL FUTBOL… ERA LA MEUA VIDA!”
Entreviste a qui va ser jugador de futbol al R.C.D. Espanyol, Daniel Jarque González, que va morir per un par cardíac, al hotel de concentració de l’equip.


Comes que vas entrar tan prompte a les categories inferiors de l’Epanyol?
Sí, d’acord, però tenia una afició i un sentiment molt gran pel futbol quan encara jugava en alevins al “C.F. Cooperativa de SanBaudili de Llobregat” i vaig decidir acceptar-hi l’oferta.

Bona elecció… Com va ser el teu debut?
Sigué fantástic, estava una mica nerviós, però vaig saber tranquilitzarme.

Bé, i contan’s unpoc quina va ser la teua temporada més gloriosa…
Doncs, jo crec que l’última temporada que vaig jugar va estar molt bé, però em decante per la 2005-2006 quan guanyàrem la Copa del Rei.

D’acord… Iel més important, que va ser per a tu el futbol?
El futbol… Era la meua vida! I per desgracia em va tocar deixar-ho abans…

Sí… Sempre t’ha agradat jugar de central o havia alguna altra posició?No, tal vegada lateral, però sempre m’havia dedicat a ser central.

Molt bé, i que ens dius dels entrenadors? Explican’s quin t’ha marcat més.
Tots en general, però hi ha un que mai l’oblidaré,perque va ser molt gran i damunt m’otorgà l`honor de portar el braçalet de l’Espanyol, Mauricio Pochettino.

Com va ser la teua experiencia amb la selección sub-19 l’any 2002?
Increible, encararecorde la emoció i la felicitat de l’equip després de guanyar aquell europeu.
I que em dius del teu gran amic Andrés Iniesta i del que va fer per tu en aquella final del Mundial de sudàfrica al 2010?Andrés ha sigut la millor persona que he conegut mai i el que va fer per mi ha sigut el millor homenatge que m’han fet mai, i des d’ací, li done les gràcies per com ha sigut sempre.

I a aquestesaltures que et pot emocionar en el món del futbol?
Que encara hui em recorden.

I per últim, canviaries alguna cosa de la teua carrera?
No, tot va ser perfecte a l’Espanyol on practicava el que...