Daniel serrallonga
Páginas: 2 (268 palabras)
Publicado: 20 de febrero de 2012
DESCRIPCIÓ D'EN DANIEL SERRALLONGA
Als tres primers capítols de La bogeria, podem trobar una gran descripció tan física com psicològica de DanielSerrallonga.
Per començar, Narcís Oller descriu a Daniel Serrallonga com un home alt que vestia malament. Tenia el cap gros, les celles borroses, els ulls rodons i denina grisa que feien que la seva mirada sigues trista. Era xuclat de cara, descolorit i la seva barba i cabells eren de color roig. Sempre anava amb pantalonsestrets, corbates de colors amb el nus a mig fer, l'americana la portava botonada de dalt a baix per portar coses a les butxaques i mai portava abric.
Tambéera un home estrany, en el qui sempre et fixes, anava sempre sol, molt de pressa i eixugant-se la suor amb la cara d'amoïnat. Molt reservat, llunàtic iinconseqüent. En els últims tres anys, segons el seu amic Armengol, havia canviat molt. Abans era intolerant, decidit, retingut, recelós, estudiant i aplicat, i s'haviaconvertit en una persona racionalista, jugadora i no llegia cap llibre.
Desprès, Narcís Oller presenta el psicològicament el personatge a través de l'actuacióque té al Cafè de les Delícies i amb l'anècdota de les seves ulleres, com un personatge curiós, estrafolari i extravagant.
En conclusió, Daniel Serrallongaa causa de la societat i la pressió familiar es torna una persona més estranya i boja. Com s'ha pogut veure al llibre la societat no estava conscienciada de lagravetat de la malaltia i es burlaven d'ell, això avui en dia, en general, no pasa ja que hi han metges i psiquiatres especialitzats en aquestes malalties.
Als tres primers capítols de La bogeria, podem trobar una gran descripció tan física com psicològica de DanielSerrallonga.
Per començar, Narcís Oller descriu a Daniel Serrallonga com un home alt que vestia malament. Tenia el cap gros, les celles borroses, els ulls rodons i denina grisa que feien que la seva mirada sigues trista. Era xuclat de cara, descolorit i la seva barba i cabells eren de color roig. Sempre anava amb pantalonsestrets, corbates de colors amb el nus a mig fer, l'americana la portava botonada de dalt a baix per portar coses a les butxaques i mai portava abric.
Tambéera un home estrany, en el qui sempre et fixes, anava sempre sol, molt de pressa i eixugant-se la suor amb la cara d'amoïnat. Molt reservat, llunàtic iinconseqüent. En els últims tres anys, segons el seu amic Armengol, havia canviat molt. Abans era intolerant, decidit, retingut, recelós, estudiant i aplicat, i s'haviaconvertit en una persona racionalista, jugadora i no llegia cap llibre.
Desprès, Narcís Oller presenta el psicològicament el personatge a través de l'actuacióque té al Cafè de les Delícies i amb l'anècdota de les seves ulleres, com un personatge curiós, estrafolari i extravagant.
En conclusió, Daniel Serrallongaa causa de la societat i la pressió familiar es torna una persona més estranya i boja. Com s'ha pogut veure al llibre la societat no estava conscienciada de lagravetat de la malaltia i es burlaven d'ell, això avui en dia, en general, no pasa ja que hi han metges i psiquiatres especialitzats en aquestes malalties.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.