Dante "Tanto Gentile E Tanto Onesta Pare"

Dante Alighieri (1265 - 1321) és el màxim exponent del moviment literari que va dominar a Itàlia durant la segona meitat del segle XIII i que ell mateix va batejar: el Dolce Stil Novo. Aquestmoviment es va diferenciar de la lírica trobadoresca anterior influenciat per canvis socials, com la desaparició del feudalisme, i filosòfic-religiosos.
En aquest poema en concret, Dante descriu la dona queestima, o més concretament, els efectes d’aquesta sobre la gent amb qui hi té contacte, sense entrar en detalls respecte el seu físic.
Limitaré l’anàlisi de l’estrat fònic-lingüístic ja que desconecl’italià, llengua original del poema . L’estructura feta servir és la del sonet (dos quartets i dos tercets de vers hendecasíl•lab), forma principal i genuïna del moviment al que pertany. La rimasegueix una estructura ABBA-ABBA-CDE-EDC.
El poema és iniciat per dos adjectius fonamentals en la descripció de la dona i que són destacats a través d’un hipèrbaton que els desplaça a l’inici del vers:gentil i honesta. El primer fa referència a la concepció de l’amor gentil, és a dir, aquell concepte d’amor dins la cultura de les noves ciutats naixents de l’època, com ho havia estat l’amor cortèspels trobadors durant el feudalisme. El segon adjectiu, honesta, té relació amb el pensament cristià.
Com he introduït anteriorment, en aquesta primera estrofa el poeta expressa els efectesd’admiració que la dona desperta sobre la gent, provocant fins i tot que no s’atreveixin a parlar ni mirar-la. Aquests efectes són valorats per sobre de la pròpia identitat, que és ignorada en tot el sonet (permolt que pel conjunt de les recopilacions de Dante sapiguem que es refereix a Beatrice). Aquesta dona innominada apareix en l’obra d’altres poetes del Dolce Stil Novo, com per exemple GuidoCavalcanti.
D’igual mode són ignorats els seus atributs físics. Això contrasta amb altres ideals de la dona, com el de l’elegia eròtica romana, on és precisament el físic de la dona el que s’exalta. Aquest...