David Hume

Filosofia
David Hume (1711-1776)
1. Influències i objectius
3 influències:
* Influència de la física de Newton: la voluntat d’incloure tots els fenòmens dins d’una llei general i la voluntat de no anar més enllà de l’experiència per no perdre el contacte amb la realitat.
* La il·lustració: la tolerància, l’antidogmatisme i l’interès per la naturalesa (la capacitat de raonar per sisols els individus).
* La tradició empirista britànica: Francis Bacon, Locke i Berekley. Recull el valor de l’experiència, el mètode inductiu i la negació d’idees innates.
La seva filosofia comença reconeixent les mancances de la filosofia contemporània i pretén refundar l’edifici de la filosofia. S’adona que totes les ciències fan referència a la naturalesa humana i a les seves facultats:coneixement i acció.
Veu que cal fer una investigació sobre la naturalesa humana que fonamenti la resta de ciències. Utilitza el mètode experimental (introspectiu) en el cas de l’home esdevé introspecció.
Hume va investigar l’ésser humà en la seva doble vessant:
* Comportament racional: l’enteniment, els processos psicològics i les lleis que s’hi troben.
* Comportament de l’acció:conducta humana, passions i la moral.

2. La teoria del coneixement
A) Les percepcions
Hume entén per percepcions com els continguts de la ment en general. Es classifiquen en:
* Impressions: sorgeixen gràcies a la capacitat que tenim per captar els estímuls amb els nostres sentits, són dades de l’experiència actual o present. Són vives i fortes. Poden ser passions, sensacions o emocions.Simples
Complexes

Segons si és sobre una dada o un conjunt

De sensacions (de fora)
De reflexió (de dins)

Segons si venen de fora o dins nostre

* Idees: capacitat que tenim per pensar / raonar. Són més dèbils i tenen el seu origen en les impressions.

B) La connexió i associació d’idees
Diu que els éssers humans posseïm dues facultats que fan reaparèixer les impressions.
*La memòria: recupera les impressions preservant-ne la forma i l’ordre en que s’han donat. Ens presenta les impressions de manera viva i forta.
* La imaginació: és lliure de manipular i alterar l’ordre de les impressions. Encara que és lliure, segueix certs principis universals.
Associació d’idees: Tots els éssers humans procedim més o menys igual. Hi ha un principi unificador que anomenaforça suau: fa que regularment associem el mateix tipus d’idees simples en complexes.
Si les idees simples tenen alguna d’aquesta qualitats tendim a ajuntar-les:
* Semblança: conceptes que engloben coses semblants. Dues idees simples que s’assemblen les associem.
* Contigüitat en el temps i en l’espai: idees que estan juntes en el temps i l’espai, tendim a agrupar-les.
* Relaciócausa-efecte: quan entre dos fets hi ha contigüitat, prioritat, i conjunció constant tendim a establir una relació causal: és la que produeix una connexió més forta en la imaginació, la que més utilitzem i la que més determina la nostra manera de pensar.
En general Hume diu que sobre aquestes lleis d’associació ens hi em acostumat i les utilitzem molt, però no existeix cap connexió necessària.
C)Classes d’objectes del coneixement
Coneixem dos tipus de coses:
* Les relacions d’idees: les proposicions de l’àlgebra, la geometria i l’aritmètica. S’hi arriba pel raonament, simples operacions de l’esperit sense haver de recórrer a l’experiència ni necessitar-la per verificar-les. Les relacions d’idees pertanyen al domini del coneixement cert, es fonamenten en el principi de lano-contradicció, és a dir, que l’oposat és impossible (2+2 és impossible que no sigui 4). Expressen relacions necessàries però no ens informen de la realitat.
* Les qüestions de fet: són aquelles en les que només poden accedir i comprovar la seva veritat a través de l’experiència (present o memoritzada). El seu oposat no implica contradicció. Ens informen de la realitat però, quan projectem aquests...