david

Literatura

1r batxillerat

LA PROSA MORALITZANT DELS SEGLES XIV i XV
1. INTRODUCCIÓ
Al segle XIV començà un període d’expansió territorial i econòmica de la Corona d’Aragó per la
Mediterrània, cosa que afavorí el comerç marítim i permeté el contacte amb el nou corrent
cultural humanista que llavors es desenvolupava a Itàlia.
El creixement de les ciutats i les noves rutes comercialsmediterrànies afavoriren l’enriquiment
dels nous burgesos. Aquest procés provocà en l’àmbit cultural i literari l’aparició d’un públic
ciutadà alfabetitzat; així, a més dels clergues i dels nobles que ja sabien llegir, començaren a ferho les lasses mitjanes que vivien a les ciutats.
Tot i que la societat continuava sent teocèntrica, les institucions religioses començaren a
preocupar-se per lamoralitat dels ciutadans i pels valors cristians que havien de regir la vida
quotidiana. Els dos ordes religiosos més importants foren, d’una banda, els franciscans (que
reclamaven una major espiritualitat i el retorn a l’austeritat) i , d’altra, els dominicans (que
exigien més influència de l’església en la societat i defensaven un model moral estricte en la
conducta de les persones).
Entre elsllibres escrits en prosa durant el segle XIV predomina la temàtica moralitzadora que
segueix els models narratius encetats per Ramon Llull, que tractaven d’influir en la conducta
moral de les persones, d’acord amb els criteris de l’església.
Al segle XV destaca també el paper de la Cancelleria Reial en tant que va contribuir a la
generalització d’un estàndard literari unificat. De fet, elsprimers grans escriptors seglars (no
religiosos) estaven vinculats a aquest organisme.
2. FRANCESC EIXIMENIS (1330-1409)
Procedia d’una família burgesa de Girona. Es va fer frare franciscà i estudià teologia a París,
Òxford, Cambridge, Colònia i Roma.
La seua extensa obra gaudí de gran popularitat i el seu principal objectiu fou la instrucció
religiosa dels seglars que, segons ell, podien posaren perill la solidesa del dogma cristià. En els
seus llibres demostra un coneixement profund de les noves classes urbanes cultes que combina
amb la filosofia i la teologia medievals.
No pretén fer literatura; el propòsit didàctic és la seua constant. Quan escriu hi intercala
elements de la vida quotidiana i també llegendes, creences i històries exemplars. La seua obra
més coneguda és LoCrestià, un recull de textos que pretenen orientar la conducta dels cristians
(inicialment el projecte d’Eiximenis havia de constar de 13 llibres però tan sols en va poder
escriure quatre). Es tracta d’una exposició de la doctrina cristiana en relació amb els problemes
que ha d’afrontar l’home medieval.
1

Literatura

1r batxillerat

Lo llibre de les dones (1396) és un tractat sobre lesvirtuts i, especialment, els vicis femenins
que entronca amb la tradició misògina medieval. Ens dóna una visió total de la vida femenina
del segle XIV perquè abraça la infantesa de la dona, la joventut, l’estat de matrimoni i la
viudetat. El llibre tracta també, extensament, els beneficis de la vida religiosa en les dones.
El llibre dels àngels (1393) és un tractat amb el qual pretén estendre elculte als àngels.

Exemple de la dona vanitosa
He sentit dir que en aquest regne hi havia una dona vanitosa que
sempre es mostrava ben mudada davant tothom. Un dia va veure venir
un grup de joves i ella de seguida va posar-se a la finestra tota mudada
perquè la miressen i li lloessen la bellesa. Però ells, tos a una veu, li van
anar a cridar davant d’ella:
-Amagueu-vos, senyora vanitosa!És millor que us amagueu, que no
n’hi ha, per a vós, d’això que demaneu; que només en tindran les que
s’amaguen i siguen cares de veure, i no vós, que tan aviat us feu vendre
a tothom.
I la dona mesquina va tenir tanta vergonya que va pensar que es moria.
I un cop retornada, va reconéixer el seu error i diuen que el va corregir
del tot.
FRANCESC EIXIMENIS, Del Terç del Crestià (adaptació)...