dbfhhsg

ingú dubta de les qualitats de l'esport per afavorir la salut. Però hi ha ocasions, que comencen a ser massa freqüents, en què l'esport pot perjudicar seriosament la salut. Em refereixo a pràctiquesesportives d'alta competició que, cada vegada més, s'inicien en edats més primerenques. Sembla com si, per arribar a l'elit esportiva, calgués començar la pràctica en els planters dels clubs iorganitzacions al començament de la vida. En alguns esports, l'entusiasme dels pares i famílies, i la seva constància a dur els fills als entrenaments, fan somiar en la possibilitat que en surti algun delsherois socials que són avui els esportistes d'elit. Rafa Nadal pot ser un exemple si hom ignora la seva fitxa sanitària. Fa pocs dies, el Comitè de Bioètica de Catalunya ha alertat sobre algunsperills que amaga aquesta pràctica que, d'entrada, sembla tan saludable. ¿Es té en compte, per exemple, la voluntat dels menors per prosseguir una carrera plena d'obstacles i sacrificis? Més encara quanaquests obstacles i sacrificis poden suposar seriosos efectes negatius sobre la vida i la salut dels menors implicats.
Hi ha esports concrets que, a més, tenen la seva pràctica limitada a l'edatadolescent: els grans campions son, necessàriament, persones joves i d'aspecte esprimatxat. Un exemple és la gimnàstica rítmica. Han de suportar entrenaments intensius que ocupen hores i hores, per interès igaudi d'uns adults o els colors d'un club. El preu és elevat. Moltes d'aquestes noies pateixen retards en el creixement i el desenvolupament biològic de l'àrea reproductiva. Amb la natació passaquelcom semblant. Les millors marques exigeixen un entrenament intensiu abans d'arribar a la pubertat. Fa la sensació que, sense proposar-s'ho, es dóna més valor a l'èxit d'un club que a la salut integrald'una persona. Quan s'apliquen aquests entrenaments intensius en adolescents, s'està actuant sobre personalitats en procés de formació i, naturalment, immadures per assimilar l'èxit i per tolerar...