dcdbdndncc fedefg

 LOCKE
Les obres més importants que trobem són: Assaig sobre l'enteniment humà i Dos tractats sobre el govern civil

TEORIA DEL CONEIXEMENT:

Llibre I d'assaig:
Vol estudiar l'origen del coneixament, desde el punt de vista psicològic.
La perspectiva de Descartes no li agrada. No li agrada la base d'on ell parteix, concretament, que són les idees. Ell está en contra d'aquells que creuenque el coneixament s'obté a través de les idees innates.
Locke ofereix una proposta en les quals està en contra de les idees que han nascut de mi, sense la intervenció de cap ésser diví. Diu que al nèixer no tenim res “tabula rassa”, no tenim idees innates. Al fer-nos grans tindrem capacitats per generar idees per nosaltres mateixos. Les nostres idees solament poden venir de l'experiència.Llibre II d'assaig:
A partir de l'experiència ens poden sorgir dos tipus d'idees:
Les idees simples: Són rebudes de forma passiva per l'enteniment. Àtoms del coneixement (matèria o idea mínima). Dins de les idees simples tenim:
Sensacions: Provenen de l'experiència externa. Són percebudes pels sentits. Exemple: Blanc. Les sensacions ens parla d'objectes. I els objectes tenen dos tipus de qualitats:Qualitats primàries: Objectives. Representen el món tal com és. Exemple: Solidesa, número, extensió, gruix, forma...
Qualitats secundàries: No formen part ni dels objectes ni de les sensacions. Són subjectives. Es formen a partir de com les primàries ens afecten als sentits. Exemple: Color o olor.
Idees de reflexió: Provenen de l'experiència interna. I són el reflex del coneixament que la mentté sobre els seus propis actes. Exemple: Pensar, dolor...

Les idees complexes: Elaboracions fetes per l'enteniment a partir de les idees simples.
Relacions: Poder relacionar coses. Exemple: Idea d'anterioritat.
Modes: Són extraccions que combinen un conjunt d' idees simples. Exemple: Gratitut.
Substàncies: Agrupacions d'idees de sensacions que l'enteniment acaba designant-la amb un solnom. Exemple: Poma. És problemàtica i polèmica.
Per tant les idees segons Locke són representacions mentals.

SUBSTÀNCIA:
idea complexa que imaginem o suposem. Supor desconegutt de conjut d'idees simples. Mai percebem les subtàcines en si matexa, sinó les idees simples que la formen. En una poma veurem les seves qualitats sensibles (olor, color, forma) pero no com a poma. Per tant Locke diu quehem de suposar que les substàncies existeixen, pero no ho podem saber si és del tot cert. Per tant, la substància seria un suport, i al no veure aquest suport no podema afirmar amb certesa si existeix o no.
Aquí veiem una diferència amb Descartes. Descartes afirmbava i deia que segur existia la substància, en canvi Locke diu que no podem afirmar la seva existència. Locke ho veia clar ambl'experiència i Descartes no.

JO:
És el mateix que dir “identitat personal”. Aquí diu que el jo no és una substància, ja que si diu que ho és, arribaria a la conclusió de que aquesta substància no sabria si fos certa perquè no es pot veure el suport. Per tant, al dir que ell no es substància, afirma que ell existeix. El coneixament del jo, per tant és una evidència, és a dir totalment veritat. Elpensar/ment del jo és una consciència que es nodreix d'experiències i té memòria. Percebre és una activitat del pensament.

Llibre III d'assaig: Qué són les paraules? La relació entre les paraules amb la realitat.
Les paraules són signes del llenguatge que fan referencia a les idees i no a les coses. Són convencions, acords on es posa la paraula per pactes. És a dir, no representen la essència real(la substància o el suport). Com ja hem dit abans, aquesta essencia real és desconeguda i no la coneixem. En canvi la essència nominal si la coneixem.. Que és la referència a les característiques dels ojectes.

Llibre IV d'assaig:
Les conclusions que treu de tota la seva teoria són les següents. Podem determinar tres tipus de coneixament:
Coneixament intuitiu: La ment no s'ha d'esforçar per...