De la terra a l´espai

DE LA TERRA A L´ESPAI

L´ésser humà sempre ha tingut la necessitat de viatjar a l´espai o de conèixer com és produeixen els fenòmens que ens rodejen. Viatjar a l´espai és va fer possible fa uns anys, però, no podriem haver arribat sense pensadors com Copèrnic o Galileo, les lleis de Kepler, Newton o Einstein.
Així que sols en faltaria arribar a l´espai.
Al segle X i XI van començar aaparèixer a Xina, però, fins el segle XIX no és produgueren canvis resaltables.
Un dels pioners fou Tsiolkovski, però fou Robert Goddard el que va llançar el primer coet al 16 de març de 1926.
Mentres tant a Europa, Oberth i Esnault-Pelterie, van crear tècniques usades hui en dia per a la navegació o l´ús del combustible líquid.
Encara que tot el que és va descobrir fou principalment utilitzat per afinalitats militars, es a dir per a míssils.
Més tard, començà la carrera espacial EE.UU contra L´ Unió Soviètica, per veure qui era el primer en arribar a l´espai.
El 4 d´octubre de 1957, la URRS fou la primera en posar en òrbita el primer satèl·lit, l´Sputnik-1.
França i Regne Unit també ho van intentar, i França arribà a ser la tercera potencia espacial posant en òrbita l´Asterix.
Al 1961,l´humà arribà a posar-se en l’òrbita donant un gran pas.
Els EE.UU quan van veure el avanços produïts per els altres països, van aconseguir enviar a John Glenn 1 any després, i van continuar amb projectes com el Gemini o el Mercuri utilitzats per poder arribar a la Lluna.
Encara que els Soviètics foren els primers en enviar satèl·lits a la Lluna al 1959, amb la mort de Koroliov, EE.UU vaavançar amb el programa Apolo, i el 16 de juliol de 1969, Neil Amstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins foren el primers en arribar a trepitjar la superfície lunar.
En 1974, es va fundar la Agencia Espacial Europea que va crear el Ariane, del qual van eixir des de l´Ariane 1 fins l´Ariane 5. Però sols el 5 era compatible amb el vol d´astronautes.
Després d´això el soviètics deixidiren centrar-se en laconstrucció d´estacions espacial i els EE.UU en transbordadors espacials.
Des del 1971, quan el projecte Apolo va acabar, els EE.UU han desenvolupat transbordadors com l´Enterprise, Comlumbia, Challenger, Discovery i Atlantis, dels quals els 2 primers van acabar malament.
Tothom pensa que és molt difícil arribar a l´espai i poder mantenir-se allà, però realment això és un dels menors problemesamb en els que ens encontrem.
Gràcies a Newton i les seues lleis podem arribar a saber que podrem mantenir-nos en òrbita al voltant de la terra mentre que aconseguim una velocitat de 27.800 Km/h.
Però, no seria possible sense les llançadores, que son vehicles que utilitzem per anar l´espai i que poden enviar satèl·lits, naus, astronautes….
Per al seu funcionament utilitzen un motor anomenat coetque fa ús de la 3º Llei de Newton.
Les llançadores tenen 2 tipus de coets: els que produeixen molta força (per sobrepassar l’atmosfera) i els que permeten accelerar durant molt de temps però, amb una força menor. També s´utilitzen 2 tipus de combustibles, sòlids i líquids. Els sòlids són més senzills i barats i per tant s´utilitzen més.
Una llançadora té fases, que son dipòsits de combustiblede un o diversos coets i l´estructura que els uneix. La majoria de llançadores solen tindre entre 2 i 4. Quan el combustible d´una fase s´esgota, és separa del coet per a que vaja més lleuger.
Els dipòsits de combustible són el que més ocupa en una llançadora i és on és produeix la combustió i on s´emmagatzema el combustible pressuritzat.
La propulsió d´aquestos té un problema, i es la quantitatde combustible necessari i també les temperatures entre 3000º a la cambra de combustió del motor i els -250º de l´hidrogen líquid, mentres que han de mantindre 25º dins de la cambra on estàn els humans.
Per a poder creuar l´univers, necessiten un lloc on dirigir-se, i fent servir el GNC, que és un programa que controla la llançadora és molt més fàcil.
El més complicat, és tornar a la Terra,...