de nada

PERSONATGES PRINCIPALS


Ferràn: es un jove que s'ha criat amb el seu germà Pepín. De xiquet era intel·ligent però no li agradava estudiar. No es religiós a conseqüència de la mala experiencia a l'escolà dels jesuïtes. Es el més llest dels dos germans i tenia un cervell molt pràctic. Li podia més el cor i per això li costava molt deixar les xiques amb les quals estava inicialment per a poctemps. Ell i el seu germà ho havien fet tot xunts des de xicotets, per això pensaven el mateix de les coses.

Físicament, es baixet i de poc pes i te poc èxit amb les xiques comparat amb el seu germà. A pesar de no ser molt atractiu, no es tímid, tenia gosadia amb les xiques,es relaciona be amb els demes i sap actuar davant de qualsevol circumstància.

Pepín: tenia gosadia i presència física,podia tindre qualsevol xica. Era molt alt, com el seu pare. Tenia un cos fibrós i una cara atractiva de faccions dures amb una barba incipient. Sempre feia les coses conjuntament amb el seu germà Ferràn, i des de xicotes eren inseparables.

En les relacions que iniciava amb les xiques, Pepín era més canalla i tenia menys perjudicis en deixar alguna xica que Ferràn.

Des de xicotet no li vaagradar estudiar, i quan va ser expulsat juntament amb el seu germà va decidir treballar amb el seu oncle i així ser lliure.

Li agradava anar a les sales de ball, eixir a València per les nits per divertir-se i veure combats de boxa.

Tomàs: era l'oncle de Pepín i Ferràn i germà de Ramonet, que es van fer càrrec dels dos germans quan va morir la seua mare. A pesar de ser germans Ramonet i Tomàseren molt diferents. Tomàs sempre estava fora, amb els negocis. Anava a cases de dones amb el Carraca on li feien servissis esporàdicament, no abusava com el Carraca. Bevia molt alcohol i fumava també molt.

La seua forma de comportar-se i de dir les coses imbuïa d'optimisme l'ambient.

Era un home d'idees i de pensament lliberal. Utilitzava paraules poc escoltades per la gent, que desprès deiaencara que no venien al cas, era per donar-se-les d'intel·lectual.

Patia atacs asmàtics, que en l'ultima etapa de la seua vida li van fer perdre la vitalitat en tot el que feia, cosa que li va provocar un canvi en el seu caràcter. No volia cap compromís i per això no es va casar a pesar d'haver-hi tingut una filla amb una dona a la qual ell volia molt. .

Ramonet: li agradava estar a la casaamb l'avi o treballar el camp cultivant-lo. S'encargava del cuidat de l'avi fins que va morir. Era molt atent amb Ferràn i Pepín i de vegades els intentava aconsellar de coses que no feia Tomàs. Era l'home de casa, ell la portava i solament eixia el dijous amb Pepín, Ferràn, Tomàs i l'avi per anar al cinema i els dimecres.

Era molt tímid. Des de sempre havia ocultat el que feia els dimecres iquina era la seua inclinació sexual.

Estava molt trist desprès de la mort de l'avi i l'oncle Tomàs i a més havia deixat el seu amant. Era tan reservat que, a pesar de que sabia que Ferràn i Pepín sabien que ell era homosexual, no s'atrevia parla del tema amb ells. Va ser Ferràn qui va aconseguir que recuperara el somriure i perdera així els perjudicis que tenia.

PERSONATGES SECUNDARIS

Tonoel Banderillero: era l'únic amic íntim de Tomàs al poble, propietari de l'establiment Bollos i Panquemaos el Banderillero.

Portava un bigoti de pèl rogenc barrejat amb canes, celles poblades, una cara en definitiva afaiçonada en un museu de cera, d'alçada normal i amplària abusiva. El Banderillero militava en el comunisme i per tant tenia idees polítiques lliberals com Tomàs i els dos essentien perseguits pel règim.

Era un tipus molt divertit i extraordinàriament bromista i per això congeniava amb Tomàs. Però no hi era al Boqueron amb Tomàs.

El Carraca: era soci circumstancial de l'oncle Tomàs i que Ferràn i Pepín el coneixien perquè ell es deixava caure alguna vegada per ca l'avi.

Carraca tenia una cara realment còmica, amb un nas unflat i tort, els ulls enfonsats, begut de...