De Nador a Vic

DE NADOR A VIC
Laila Karrouch
Argument del llibre:
Era l’agost de 1985 la Laila Karrouch, de vuit anys, i la seva família, formada per set membres: el pare Ahmed , la mare Fadma , el germà gran Nourdine, la germana gran Hayat, la Laila i les petites Rashida i Karima, estaven a punt de marxar cap a Vic on pensaven que la seva vida seria millor. En aquells moments en que tothom s’acomiadava ,la família , però sobretot la Laila , encara i tenir ganes de marxar intentaven agafar els màxims records possibles del seu poble i de la casa tan gran on havien viscut sempre.
Acompanyats d’un tiet van arribar a l’aeroport de Melilla , allà van agafar un avió cap a Barcelona i el tren cap a Vic, on hi seria la seva nova llar. Tots estaven impressionats i a la vegada tenien por de tantes llums comhi havia i dels edificis tan alts. El seu pis era molt diferent de la casa on havien viscut i hi tenia més comoditats que l’altre encara que n’era més petit. El primers dies d’adaptació van ser una mica durs perquè tan sols el seu pare sabia parlar l’espanyol i per tant era més difícil comunicar-se. Després de veure una mica el poble i observar els diferents aspectes de la nova cultura , es vaninscriure , menys la Karima, en l’escola Jaume Balmes de Vic on es van adaptar millor a la gent gràcies als professors que els ajudaven i ensenyaven tot, tot i ser molt diferent de la del Marroc.
La situació de tots era més bona que la de la mare. Més tard van començar a fer actes de la nova cultura com celebrar el Nadal.
Semblava que tot anava bastant bé , excepte per alguns problemes de nomolta importància, però no era així els nens anaven bé , com la Laila que va començar a fer bàsquet, però la situació econòmica que duien els pares va empitjorar i dubtaven si tornar al Marroc, però com que la mare volia un millor futur pels seus fills no acceptava la decisió i va començar a treballar per portar més diners a casa. Com que el treball el feia a casa tots hi col·laboraven per ajudar.
LaLaila i en Nourdine , i més tard la Rashida, era molt bons corrents i van entrar a l’equip d’atletisme , la situació de la família era millor encara que la Laila hi tenia problemes amb la seva cultura i l’atletisme que intentava oblidar i a més tots enyoraven el seu poble ja que feien dos anys que no el veien. Com que la tristesa augmentava van decidir d’anar-hi a passar uns dies a Holanda onvivien els pares de la seva mare, Shaib i Fàtima. Desprès de passar les vacances amb alguns membres de la família de la mare la vida va tornar a la ”normalitat” , encara que uns dies més tard la família a Vic augmentava amb l’arribada de més família del Marroc carregats amb notícies bones d’allà i alguna de dolenta com la separació d’un dels membres de la família. Tothom anava descobrint més coses.A l’estiu del 1988 van anar de vacances al seu poble , tot era igual excepte algunes coses, com que les seves amigues ja no eren les mateixes, i tot i tenir sentiments d’alegria d’estar allà amb les persones que més estimaven també hi tenien sentiments de tristesa perquè la vida allà era més dolenta. També van anar a Nador un poble proper al seu on vivien alguns familiars, allà van conèixer -elsnens- a una dona que era la germana del seu pare i que volia casar al seu fill Mohamed amb la Hayat , tot i que als pares no els hi semblava bé van acceptar però amb la condició d que es casarien quan fos major d’edat , a la Hayat li semblava bé i per tant van fer una festa. Per a la Laila era molt estranya, les dones molt bé vestides estaven a una habitació on cantaven a la Hayat vestida de blanci a un altra habitació els homes amb el nuvi.
Al setembre es van canviar d’escola a la Sant Miquel i van començar un curs nou. Durant aquest temps va venir el seu avi Amar perquè tenia problemes de vista i aquí el podrien operar per curar-li, més tard van arribar els seus avis d’Holanda i com que l’operació de l’altre trigava van decidir de tornar tots tres al Marroc esperant respostes. Durant...