De nou aprenents en el descobriment de la vida

De nou aprenents en el descobriment de la vida
Josep M. Esquirol en aquest text fa una aproximació a la manera de situar-nos humanament davant l’existència. Posa de manifest que la crisi que s’està vivint en l’actualitat es deu a l’oblit del greu i del sòl de la vida: la crisi en l’educació, el menysteniment cultural, el tall amb les nostres arrels,... fa necessari recomençar tenint sempre encompte que en allò important sempre som principiants, aprenents. Parla en general de la cultura, però en particular de la religió. Cal cercar de nou una orientació però sense utilitzar una cultura abstracta, sinó tot el contrari, amb el llenguatge ordinari que ens apropa al món de la vida.
Aquest oblit d’allò més essencial és el que fa necessari tornar a començar de nou. Tornar a començar mirantel món com si fos el primer dia, redescobrint les possibilitats de col•laboració entre nosaltres, deixar de banda els tecnicismes acadèmics i reaccionar. I per fer-ho, Esquirol demana una mirada atenta: mostrat atenció per l’altre, acostant-nos-hi amb una mirada ètica perquè si es desconeix es pot arribar a trepitjar: Per això diu que el cristianisme fa niu en la humilitat.
La mirada atenta s’hade basar en no automatitzar la manera de tractar les persones i les coses, en trencar les pautes que tenim assumides. Així, es com podem anar més enllà de la superficialitat que mostra la normalitat. Aquesta atenció és la que ens ha de permetre començar de nou. Potser el camí l’havíem fet, però no de la manera correcte. La mirada s’empra en un sentit ampli al llarg de l’article, no només parlantdels ulls sinó incloent també la mirada de la ment.
El text es centra en un aspecte de la realitat que ha de percebre aquesta mirada: el secret. L’autor parla d’aquesta percepció com allò antagònic a la normalitat. Per percebre el secret cal esforçar-se a prestar atenció i no utilitzar una ideologia reduccionista pensant que ho podrem conèixer tot, sinó sent conscients que sempre hi haurà una partmés profunda, més íntima (també en un mateix) que és el que conforma aquest secret difícil de desvelar, però pel qual hem de mostrar molt de respecte. Segons com sigui la nostra mirada, podem degradar la presència del que estem mirant o rebaixar-lo a un pur problema.
Ens domina la normalitat, i per tant això limita tot allò excel•lent, admirable o misteriós. Sembla que si tot és normal, tot éspositiu (a diferència d’allò patològic). Per contra, Esquirol proposa buscar-hi el secret i posar-hi atenció. Posar-se de nou davant el món i admirar-lo tot desvetllant el sentiment de co-pertinença. En contraposició a aquesta actitud, l’autor parla del coneixement científic. No el menysprea pas, però s’oposa fermament a la ideologia reduccionista que intenta tenir-ho tot controlat, assimilant larealitat sempre a alguna cosa física, fent bandera de la transparència i amb el pretext que es pot conèixer tot.
Sabem que els sentiments més forts de la nostra existència estan lligats al secret i a la mirada atenta. Però per definició, en sabem ben poc. Sabem que és molt important i que és el que ens interessa més, per això no podem deixar de parlar-ne. La vanitat i l’arrogància són molt presentsi intentar-les evitar són part de l’esforç. Un esforç que a la vegada està relacionat amb que Déu, per a la seva obra volgué gent senzilla (Com diu Carles Cardó)
En el context actual, el nihilisme designa la forma i el sentit de la crisi que afecta el conjunt de la civilització occidental. S’hi poden distingir dos moments. El primer (nihilisme negatiu) consisteix en la devaluació de la vida coma conseqüència dels valors que se li posen el damunt (des de Déu fins a la ciència), i el segon (nihilisme reactiu) en la depreciació d’aquests mateixos valors superiors. En aquest segon moment s’hi troba la “mort de Déu”, on Déu (anomenat Déu, Raó, Bé, Història...) és assolat fins arribar al buit i a una incredulitat generalitzada. Apareix una manca de valor, no podem interpretar el sentit de...