De Todo Un Poco

fonetica PROPOSTA PER A UN ESTÀNDARD ORAL
DE LA LLENGUA CATALANA, I
FONÈTICA

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
SECCIÓ FILOLÒGICA

PROPOSTA PER A UN
ESTÀNDARD ORAL
DE LA LLENGUA
CATALANA
I
FONÈTICA

BARCELONA
1999

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica
Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. 1, Fonètica.
— 3a ed. rev.ISBN: 84-7283-319-4
I. Argenter, Joan A., ed. II. Títol
1. Català — Fonètica
804.99-4

L’edició d’aquest fascicle
ha estat a cura de Joan A. Argenter,
membre de l’Institut d’Estudis Catalans

© 1999, Institut d’Estudis Catalans
Editat per l’Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona
Primera edició: novembre de 1990
Segona edició: juny de 1996, revisada
Terceraedició: juny de 1998, revisada
Primera reimpressió de la tercera edició: març de 1999, corregida
Tiratge: 1.000 exemplars
Compost per Víctor Igual, SL
Carrer de Còrsega, 237, baixos. 08036 Barcelona
Imprès a Limpergraf, SL
Polígon industrial Can Salvatella. Carrer de Mogoda, 29-31. 08210 Barberà del Vallès
ISBN: 84-7283-319-4
Dipòsit Legal: B. 12242-1999

TAULA

Pòrtic

7Introducció
1. Dimensió actual de la llengua oral
2. La varietat estàndard
3. Principis generals
4. Caràcter flexible de l’estàndard oral
5. Observacions

9
9
9
10
11
12

Fonètica
1. Fonètica
1.1. Vocalisme
1.1.1. Vocals tòniques
1.1.2. Vocals àtones
1.1.3. Diftongs
1.2. Consonantisme
1.2.1. Consonants oclusives
1.2.2. Consonants sibilants alveolars
1.2.3. Consonants sibilantspalatals
1.2.4. Consonants nasals
1.2.5. Consonants laterals
1.2.6. Consonants vibrants
1.3. Accentuació
2. Fonètica sintàctica
2.1. Vocals en contacte
2.2. Consonants finals
2.3. Vocal de suport

13
15
15
15
15
17
17
17
18
18
19
19
20
21
23
23
23
24

PÒRTIC

L’Institut d’Estudis Catalans no podia restar indiferent davant el pes creixent de la dimensió oral en la vidade les llengües dins la societat actual. Fidel
a la seva trajectòria i conscient de la seva responsabilitat, l’Institut inicia avui
la publicació d’una normativa establerta per la Secció Filològica, que ajudi a la
realització de la llengua estàndard oral i que neutralitzi els factors que la pertorben.
La present proposta de «català estàndard» és una innovació avui necessària, però que té elseu risc. Per això aquesta potser no serà encara la versió definitiva, per tal com el temps i l’experiència en seran els millors avaluadors.
Això no obstant, l’Institut confia que els professionals i els usuaris afectats
col·laboraran a fer que la llengua realment emprada es vagi adaptant a la modalitat descrita ací com a aconsellable.
En acomplir la seva tasca, la Secció Filològica s’ha sentitencoratjada per
les universitats de les terres de llengua catalana, que ja fa temps es manifestaren preocupades perquè la llengua estàndard donés entrada a les modalitats
principals que la componen.
Però sobretot cal posar en relleu la tasca duta a terme darrerament per la
Comissió de Seguiment de la Llengua Normativa, integrada per representants de les universitats d’Alacant, de Barcelona,Autònoma de Barcelona,
de les Illes Balears, de Perpinyà i de València. Aquest grup de treball ha fet
una feina ben útil en el camp de l’estàndard oral; útil i generosa, per tal com
n’ha ofert els resultats a la Secció Filològica, perquè aquesta els incorporés,
en la mesura que fos possible i convenient, al text que havia elaborat. És significatiu que l’Institut hagi pogut comptar amb unacol·laboració que, en
d’altres fases de la seva labor ordenadora de la llengua, hauria estat simplement inimaginable.
També han estat preses en consideració totes les propostes i totes les normes que, a manca —fins ara— d’una normativa específica, havien anat ela-

8

proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, i

borant les editorials, els diaris i les revistes, les emissions de...